dilluns, 31 de maig de 2010

CARCOMA "Mejor en el infierno" (2010)


Paco a la guitarra, Cento a la bateria, Juanvi a la guitarra i veus, Vicent a la veu i guitarra i la nova incorporació de Jaume al baig, esta és la formació amb què Carcoma ha gravat el seu segon i esperat disc i que a més estaran presentat este Dissabte 5 de juny en la sala La Via de Gata, bona ocasió pues per a comprovar com defenen un treball molt ben fet, gravat a València amb la producció de Jaume Faraig.
Mejor En El Infierno s'obri amb "Paladar", un tema que inclús per la lletra a mí em recorden molt als últims e injustament oblidats Tijuana In Blue, seguixen amb una crònica anti-Bush titulada "La pistola de papa" i que a més en concert sol ser molt celebrada, igual que "El gallo del corral", "Mi condena" és un tema molt de la casa amb eixos constants canvis de ritmes, en "Comecocos" trauen la laca per a deleitar-nos amb un ritme molt glam, li seguix "El rey de las cuatro paredes" una cançó molt divertida amb una lletra molt punk i que ens descobrix a Juanvi com a cantant, en "Nunca" tornen al glam amb un riff molt macarra, amb l'Església topem en "Mundo enfermo" per a tot seguit descobrir per al mí l'autèntic hit del disc "Mejor en el infierno" amb una magnífica guitarra acústica i amb una lletra que és tota una declaració de principis, un magnífic single seria "Quiero ver que sonries" on rendixen homenatge a Barricada, "Un dia especial" té un riff de guitarra molt Loui Loui (o és "Luisa se va" de los Elegantes?) i es tanca el disc d'una manera desenfrenada com pegant un punyada en la taula amb "Decidete".
Sens dubte Carcoma han donat un pas de gegant en el seu segon treball i ara només ens queda disfrutar de ell i disfrutar dels seus concerts.

Per a contactes carcomadicto@hotmail.com

Ojo!! I per a descarrega directa ahi va el enllaç:




3 comentaris:

juanvi ha dit...

Bona critica primo! Gràcies de tot cor.

Space Woody/Jagger ha dit...

Ja ho tinc a les meves mans i la teva anàlisi és molt interessant i realista després d'haver-lo escoltat ja tres vegades, i com li vaig dir a Juanvi, mantinc com preferides "Quiero ver que sonries" i "El rey de las cuatro paredes" que té un toc Nikis ramoniano que m'agrada bastant. Sort en el concert, a veure si puc un altre. Abraçada.

juanvi ha dit...

Wood, m'ha agradat molt el que dius sobre la cançó "El rey de las cuatro paredes" perque és una cançó que sempre em pensat que té un aire als Nikis o als Ramones, molt en eixa linea, i això m'agrada. Salut!