dimecres, 10 d’abril de 2013

SMOG "Knock knock" (1999, DRAG CITY)


Knock Knock és el sèptim treball de Smog, l'àlies baix el qual s'amaga Bill Callahan, un referent quan parlem del rock independent americà, un grup que ha derivat des dels seus primers treballs que estaven infestats de ruido, experimentació i en alguns casos silencis terrorífics a discos d'una bellesa estranya, plens de cordes, melodies i com en este àlbum fins a cors infantils.
Knock knock és un disc lluminós, cínic i escapista. Un dels seus millors treballs fins hui i el perfecte per a tancar una dècada redona, amb la portada d'un gat aterrat enmig d'una tempestat (com demanant auxili, jugant amb l'onomatopeia d'algú que crida a la porta, Knock knock, en anglés), Smog adopta guitarres elèctriques dignes de Lou Reed, en cançons com les intenses “Held" (seleccionada per a un anunci en què Bob Dylan conduïx una camioneta amb el tema a tot volum), “No dancing" (que inclou el cor de xiquets rockejant) i “Cold blooded old times". Hi ha espai, també, per a la intimitat en les belles i melancòliques “Let's move to the country" (un manifest sobre per què s'ha d'abandonar la ciutat) i “Teenage spaceship", sobre la vida nocturna i solitària d'un Callahan en la pubertat: “Era una nau adolescent, llançada cap al cel, tan àmplia en l'horitzó, que les persones creien que les meues finestres eren estreles".
Smog ha continuat editant discos encara que últimament es prodiga més amb treballs firmats al seu nom, tots ells altament recomanables.