dissabte, 17 de març de 2012

NICK CAVE AND THE BAD SEEDS "The good son" (1990, MUTE)(

Parlar de Nick Cave és fer-ho d'un dels artistes més prolífics de la música en els 80, 90 i l'actualitat. Posseïdor d'una llarga discografia i sense cap dubte important, sempre comptant amb una regularitat sorprenent.
The Good Son va suposar un punt d'inflexió en la carrera del músic, ja que començava a submergir-se en terrenys més melòdics, al mateix temps que compondria diverses de les seues obres més importants, de fet, este àlbum el va editar l'any 1990, i pràcticament fins al dia de hui, no ha parat de crear obres mestres.
Acompanyat dels seus imseparables músics, The Bad Seeds, van completar esta obra composta per 9 cançons, algunes d'elles clàssics de la seua carrer.
L'àlbum s'obri amb "Foi na Cruz", una cançó amb un tornada cantada en portugués, i on Cave s'acompanya d'altres veus com les de Clovis Trindade i Rubinho, i que està basat en un himne tradicional protestant del Brasil.
A esta li succeïx el tall que dóna títol a l'àlbum, "The good son", amb canvis de ritme continus, junt amb una percussió que accentua el caos sonor, però en el bon sentit de la paraula.
"Sorrow's child" és un poc més convencional amb una secció de corda preciosa i unes bones aportacions de piano. El que ens trobem a continuació són dos plats forts, que es desmarquen de la resta de composicions. La primera és "The weeping song" on les veus greus de Nick Cave i Blixa Bargeld són les protagonistes absolutes de la cançó, amb unes melodies vocals decadents sense ignorar la bellesa que aporten. La segona és "The ship song" una preciosa balada de cors suggeridors, bonics pianos i la veu crooner d'un magistral Nick Cave en la interpretació, posa els pèls de punta.
"The hammer song" té un ritme pesat, amb algunes guitarrades més propis d'una pel·lícula western mentres que "Lament" explora la faceta més melòdica de l'artista.
"The witness song" és un tema accelerat, un rock & roll desenfadat, això sí, a l'estil Cave. I per a tancar l'àlbum, Cave ens obsequia "Lucy", i una interpretació espectacular.
The Good Son va assenyalar el camí que Nick Cave seguiria en els anys posteriors, on les melodies brillarien encara més que antes, i on les composicions serien més cuidades, amb una sonoritat més elegant i una instrumentació que et deixa la boca oberta. Una de les obres mestres absolutes de l'artista, i en te tantes...


dimarts, 6 de març de 2012

THE NEW CHRISTS "Distemper" (1989, ROMILAR D)

The New Christs és la banda que va formar en 1984 el cantant de Radio Birdman i New Race Rob Younger per a girar de teloners d'Iggy Pop en la seua gira australiana d'eixe mateix any, els altres membres de la banda també van tocar en bandes punteres d'Austràlia com Celibate Rifles, Lime Spiders o Hoodoo Gurus. La gira va ser tot un èxit i van decidir seguir junts com a banda gravant dos singles "Like a curse" i "Born out of time" per al conegut segell de Sydney Citadel Records, els quals també van tindre prou repercussió en els ambients garajeros, després d'açò els membres del grup van decidir tornar amb les seues bandes i Rob Younger es va centrar a produir a diferents grups alternatius locals.
En 1986 el baixista de Barracudas Jim Dickson torna d'Anglaterra i decidix enrolar-se en la nova formació de New Christs junt amb el guitarrista Charlie Owen i el batería Nick Fisher que havia estat tocant amb una altra lluminària de les antípodes Ed Kuepper. Graven un primer EP en 1987 amb el que giren ja per Europa i ja en 1989 editen este segon treball Distemper amb el que definitivament ja són coneguts, cançons que són punyades directes a la mandíbula, obri "No Way on earth" amb un riff a lo MC5, "There's no time" baixa el ritme però no la intensitat "Another sin" i "The burning of Rome" aporten la quota més melòdica recordant els seus veïns Hoodoo Gurus i "Coming apart" és pur Ràdio Birdman.
Encara que porten una carrera un tant irregular The New Christs són un dels grups imprescindibles per a tots aquells que volem el rock tan particular que es fa per terres australianes.