dissabte, 18 de setembre de 2010

LA UNION "Mil siluetas" (1984, wea)

Encara que mai se'ls ha associat a la Movida Madrileña, van sorgir des de la capital l'any 1984, al principi com a quartet amb Rafa Sanchez (veu), Luis Bolin (baig), Mario Martinez (guitarra) i Íñigo Zabala (teclats) qui abandonaria el grup després de gravar este primer treball.
El disc està produït per una parella molt de moda per aquells temps, Nacho Cano i Rafael Abitbol, comença de la mà de "Sildavia", després de "Lobo hombre en París" és l'altre single del disc, una descripció d'eixe món de fantasia per part de Rafa, tan aplicable a qualsevol adolescent incomprés o inconformista i que es va convertir en himne de molts en aquells anys encara que per al meu gust, i després d'escoltar tot l'àlbum, em pareix dels moments mes fluixos del disc. Un altre moment precindible de l'àlbum és "Eclipse total" amb la veu de Rafa al començament que resulta massa retorçuda i dolorida i la lletra… pues tampoc és res de l'altre món. "Sangre entre tu y yo" destaca per la mescla de diversos nivells de veus i cors i els teclats cristal·lins que formen una melodia molt melancòlica. "Cabaret" és una de les millors i que haguera pogut ser un clar 3er single. La següent és un himne generacional, amb eixa rotunda i marcada línia de baig a càrrec de Bolin i eixos acords de guitarra inconfundibles de Mario Martínez "Lobo hombre en París", és una de les melodies més arrelades en la memòria musical de molta gent. "Mil siluetas" és prou pareguda a "Eclipse total", té eixe sò què podríem cridar "new wave". En "Todos los gatos son pardos" el més destacable és la guitarra de Mario, que conferix a esta cançó un dels instants de major ritme i acceleració del disc. "Mujer cosmopolita" és un tema més lent, ací Rafa canta de forma sensual i a vegades modula la seua veu a registres molt més greus. La següent cançó comença amb una apocalíptica producció , "Voracidad" un tema que parla d'una dona que devora llibres sense parar, a pesar de esta lletra, és de les que més m'agrada instrumentalment. El final és per a l'enigmàtica "La niebla" amb una perfecta conjunció dels instruments i un sabor molt new wave amb uns cors en pla vocoder que s'inclouen en la part final.