dilluns, 26 de juliol de 2010

TOM VERLAINE "The wonder" (1990, fontana)

El que fora, i ho continua sent, líder d'un dels grups més influents i mai prou reconeguts grups de Nova York, Television, ha mantingut una carrera en solitari allunyada encara més de la comercialitat, editant fins a la data nou treballs que van des de les obres mestres Tom Verlaine (1979) i sobretot Cover (1984, encara l'escolte amb cassette), treballs d'encàrrec purament instrumentals Warm And Cool (1992) o este The Wonder que per a molts va suposar un pas en fals però del que jo continue disfrutant cada vegada que li pose l'agulla damunt, perquè ací tenim música càlida i sugestiva en "Pillow" i "Prayer", els puntetjos ja característics de Tom pels quals Vampire Weekend donarien un potosí en "August", cançons que es visten de color negre amb tocs inclús funk "Kaleidoscopin'", "Shimmer" i "Ancient Egypt", la bailonga "5 hours from Calais" i la perfecta cançó pop que es va extraure com a single "Stalingrad", tot això embellida per eixa singular i sincopada veu d'un artista que sempre ha estat i em tem que estarà, com deia el seu amic Reed, en el costat fosc de la vida. Gran Tom!!




diumenge, 18 de juliol de 2010

TODD RUNDGREN "Something/Anything?" (1972, BEARSVILLE)

Bon cantant, excel·lent compositor, gran pianista, enginyer i productor... tot açò i ademes fa meravelles a la guitarra... Que més li podem demanar a Todd Rundgren? I menys quan escoltem un dels seus millors treballs dels 70`s , ens referim a una de les seues tantes obres mestres: Something/Anything?
Todd és un mùsic nord-americà que es va dedicar (i es dedica) a ser un incansable experimentador de les diferents tècniques de grabaciò d'instruments, sempre va tindre al seu abast tota la tecnologìa punta per a fer-ho. Ademés és un gran rocker, d'eixos que aporten discos intel·ligents, va compondre, entre altres coses, el tema "Influencia (Influenza)" que després grabarìa Charly Garcìa en el seu disc homònim.
Des dels seus inicis amb la banda Nazz va demostrar una intel·ligència i intensitat creativa admirables, tant com solista com també amb el seu projecte paral·lel: la banda Utopia.
En este treball Todd obri tot un crisol de sons que recorren diferents estils rockeros, dividit en quatre parts, en les primeres tres toca tots els instruments. Descobrim grans compocisions com "I saw the light" (tema que va versionar Dinosaur Jr) amb tocs de bossa-nova, la genial melodìa a lo Stevie Wonder de "One more day (no word)" el salvatgisme de "Little red lights" i de "Black Marìa", la inspiradìsima i creixent "Torch song" o la nova versió de la gran "Hello it`s me" ja gravada en els temps de Nazz.
Todd critica als discos mal gravats i ens mostra els diferents sons que utilitza en estudi (en la part "Sounds of the studio"), tot açò ho col·loca a l'altura de subjectes com Phil Spector o Brian Wilson, que feien de l'estudi de grabaciòn un instrument màs.
La quarta part és la part executada amb banda, comença presentant les seues arrels o influències musicals i es passeja per boniques balades com "Dust in the wind" o bé en temes més rockeros com "Some folks is even wither than me".
La carrera de Todd seguix fins hui en dia adentranse en múltiples terrenys musicals, el pop, jazz, rhythm & blues, power pop, hard rock... Cada disc d'este home és una història i tota una aventura.





dimarts, 13 de juliol de 2010

THIN WHITE ROPE "In the spanish cave" (1988, DEMON RECORDS)


Estes besties pardes van ser un dels grups abanderats del que es va dir rock del desert junt amb Giant Sand, Green On Red o Naked Prey i al mateix temps influencia bàsica de gent com Come, Mark Lanegan o Afghan Whings, fundats en 1984 a Davis (Califòrnia) per Guy Kyser guitarrista i cantant de veu aspra i poderosa, Roger Kunkel a la guitarra, Kevin Staydohar al baig i Jozef Becker a la bateria.
En els seus nou anys d'existència van gravar sis excel·lents discos d'autèntic rock americà, In The Spanish Cave és el seu tercer treball, un disc que encara que no està a l'altura de la seua obra mestra Moonhead sí que conté tots els ingredients de la seua música, humor negre i ritme quasi rockabilly en la magnifica "Mr. Limpet", aires foscos i sinistres a "It's ok", "Red sun" i "Wand", cançons que en un món perfecte serien autèntics himnes com "Elsie crashed the party" o "July" i tot això embolicat a més en una portada que recorda molt a les dels seus adorats Grateful Dead.
En 1993 van gravar un tremend disc en directe titulat The One That Go Away per a donar carpetada al grup, a partir d'ací únicament la secció rítmica Kevin i Jozef han seguit en el món de la música com a components de la banda de Russ Tolman, True West.



dilluns, 5 de juliol de 2010

THAT PETROL EMOTION "Chemicrazy" (1989, Virgin)

Després de la desbandada de The Undertones Feargal Sharkey va decidir tirar pel camí del pop més "mainstream" i els germans John i Damian O'Neill junt amb un DJ de la zona cridat Reamann O'Gormain van formar una banda molt més combativa i inquieta inclús políticament (ja que ells eren de Derry, Irlanda del Nord i estaven radicalment en contra del l'ocupació britànica) anomenà That Petrol Emotion.
Chemicrazy va ser gravat en 1989 i va suposar un verdader canvi de registre, si en els seus dos millors discos Babble (1987) i End Of The Millennium Psychosis Blues (1988) el que predominaven era una perfecta mescla de funk, pop, guitarres afilades i inclús moments bailongos, en este disc donen un gir mirant als Estats Units (està produit per el gran Scott Litt) i prenen com referent a bandes com Wipers, Meat Puppets o Sonic Youth per adentrarse en terrenys prou més rockeros al mateix temps que van deixant de costat la seua vena política.
Com a temes més destacables estan "Another Day" amb una preciosa guitarra acústica, la ramoniana "Scum surfin'", la rabiosa "Abandon" i sobretot dos singles quasi perfectes "Hey Venus" que quasi pareix garage i "Sensitize" com el seu costat més pop.
En 1994 van gravar el seu últim àlbum titulat Fireproof per a dissoldre's després quasi al mateix temps que l'IRA abandonava la lluita armada.