dilluns, 25 de gener de 2010

THE MISSION "The first chapter" (1987, PHONOGRAM)


Wayne Hussey i Craig Adams van formar The Mission després d'abandonar Sisters of Mercy per discrepàncies amb Andrew Eldrich. Una banda que inicialment es digueren The Sisterhood però que prompte van haver de canviar-li el nom per a no coincidir amb el club de fans de Sisters of Mercy.
En 1987 i després d'aconseguir l'èxit amb el ja mític God's Own Medicine editen The First Chapter incloent material dels seus primers singles amb les seues cares B incloses. Ací està "Serpent's kiss" que va ser el primer single de la seua carrera i que va estar unes quantes setmanes com a número 1 a Anglaterra, dos fantàstiques versions, una de Patti Smith "Dancing Barefoot" i una altra de Neil Young "Like a hurricane", que va ser cara B del seu segon single "Garden of delight" i que apareix també ací en una versió llarga.
Molts van creure (vam creure) que este treball significava una falta alarmant d'inspiració, un disc de relleno quan ja no es té molt a dir però ens van callar la boca un any després amb el soberbi Children.
Per a col·leccionistes i fetitxistes cal dir també que en USA van haver d'editar el disc amb el nom de The Mission UK a causa de problemes legals amb la pel·lícula del mateix nom.

http://www.4shared.com/file/121551129/4d75712d/TM_UK-_TheFirChap-_1987.html



dilluns, 18 de gener de 2010

MEDICINE "The buried life" (1993, BEGGARS BANQUET)



Medicine son una banda formada a Los Angeles al 1991, que han gravat quatre discos i que des de 2003 porten inactius. Encara que les seues influències són clarament britàniques (My Bloody Valentine, Lush, Cocteau Twins, Cranes) inclús del rock siniestro i industrial (Siouxsie, Throbbing Gristle), en les seues cançons també hi ha cabuda per a les melodies de la costa oest (Beach Boys, Steppes, Sparks), de fet la seua cantant Annette Zalinskas va ser membre fundador de Bangles.
The Buried Life és el seu segon treball i es va gravar en 1993 i va ser produït per Rick Rubin. El disc està replet d'electricitat i distorsió especialment en temes com "The pink", "Fried awake" o "I hear" i de temes més reposats i més pop, "Babydoll", "She knows everything", "Never Click", "Life it down".
Medicine son un d'eixos grups poc coneguts per ací però que no obstant això en USA van tindre molt d'èxit en els anys 90.


dilluns, 11 de gener de 2010

MAR OTRA VEZ "Edades de óxido" (1986, GASA)


La carrera de Javier Corcobado sempre ha anat més o menys paral·lela de la del seu adorat Nick Cave, per tant quasi podríem dir que Mar Otra Vez van ser els Birthday Party espanyols, inclús en el número de gravacions que van ser tres i com no, en el seu particular estil musical. Una música que mesclava el jazz amb el rock, el punk amb l'avantguarda i la seua principal influència van ser els grups neoyorkins de la "no wave" com James Chance o Suicide.
Edades de Óxido va se el seu segón MiniLP, després de l'enèrgic No He Olvidado Como Jugar Embarrado i abans del més comercial Algún Paté Venenoso, i va suposar la perfecció d'un sò o diguem la domesticació de algo prou salvatge.
El disc es compon de tres temes per cara, en la primera estàn "...De belleza", la hipnòtica "Culebras" i "Él respira", i la segona l'obri per a mi una de les seues millors cançons "Estuve lloviendo", seguida de "Edades de óxido" i "B (No lo vamos a hacer)".
Com a curiositat dir que els tres discos de Mar Otra Vez són obres molt codiciades pels col·leccionistes i que mai han sigut reeditats en CD.

http://www.mediafire.com/?nzatvevy010

dimarts, 5 de gener de 2010

THE MAKE-UP "Destination : Love" (Dischord, 1994)



Van sorgir a Washington i de la mà del la discogràfica Dischord (especialitzada en el millor hardcore de la costa est) i van gravar este primer disc en directe, bona prova del seu amor (especialment del seu líder Ian Svenovious) pels sons més primaris, rock, blues, garage, funk o soul.
El disc, encara que amb un sò clarament millorable, és una autèntica bomba de rellotgeria i un homenatge permanent a molts dels maussers de la música. Ací sobrevola el fantasma de James Brown "Don´t step on the children", de Screamin` Jay Hawkins "R U a believer pt.2" o de Gun Club "You + I vs. the world", ecos del millor Prince en "How pretty ca U get" i inclús dels Sonics a "Here comes the judge".
Van gravar cinc discos més, l'últim al 2006, i pareix que últimament es prodiguen més en els seus projectes paral·lels.