La carrera de Javier Corcobado sempre ha anat més o menys paral·lela de la del seu adorat Nick Cave, per tant quasi podríem dir que Mar Otra Vez van ser els Birthday Party espanyols, inclús en el número de gravacions que van ser tres i com no, en el seu particular estil musical. Una música que mesclava el jazz amb el rock, el punk amb l'avantguarda i la seua principal influència van ser els grups neoyorkins de la "no wave" com James Chance o Suicide.
Edades de Óxido va se el seu segón MiniLP, després de l'enèrgic No He Olvidado Como Jugar Embarrado i abans del més comercial Algún Paté Venenoso, i va suposar la perfecció d'un sò o diguem la domesticació de algo prou salvatge.
El disc es compon de tres temes per cara, en la primera estàn "...De belleza", la hipnòtica "Culebras" i "Él respira", i la segona l'obri per a mi una de les seues millors cançons "Estuve lloviendo", seguida de "Edades de óxido" i "B (No lo vamos a hacer)".
Com a curiositat dir que els tres discos de Mar Otra Vez són obres molt codiciades pels col·leccionistes i que mai han sigut reeditats en CD.
http://www.mediafire.com/?nzatvevy010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada