dilluns, 21 de gener de 2013

ROSENDO "Jugar al gua" (1987,Twins)


Despres de la etapa amb Ñu primer i amb Leño despres el primer treball en solitari de Rosendo va ser Loco por incordiar (1985), seguit de Fuera de lugar (1986), A las lombrices (1987) i amb este Jugar al gua va ser quant jo en vaig plantar, encara que reconec que en els següents treballs també té bones cançons diguem que la meua quota de rock urbà carabanchelero va acabar ací.
Este disc el va gravar despres de deixar la multinacional RCA ja cansat de promeses i mentires varies i fitxar per Twins. Del disco jo rescataria a banda de "Flojos de pantalón" que és un dels seus temes emblema, "Bajo cuerda" i sobretot una de les meues preferides de sempre "Manifiesta deprimente" i deixaria pel oblit algun moment com es "Cosita".
Mai he segut molt seguidor de la seua música ni del seu estil però he de reconéixer en ell la seua actitud increbantable front el negoci musical i perquè no dir-ho moltes de les seues melodies m'han atrapat i em continuen atrapant.

dilluns, 7 de gener de 2013

ROBYN HITCHCOCK "I often dream of trains" (1984, Midnight Music)


Robyn Hitchcock és un músic anglés nascut en 1953, antes de començar la seua carrera en solitari va tocar amb els Soft Boys a finals de la dècada del setanta. En la seua música es poden extraure influències de John Lennon, Dylan i principalment la psicodelis de Syd Barret. Les comparacions amb l'exlíder de Pink Floyd són freqüents, no perquè Robyn no tinga el seu propi estil sinó que a l'escoltar-ho hi ha constants reminiscències del de Essex. En els seus discos abunda un sentit de l'humor a voltes absurd, a voltes surrealista, però sempre intel·ligent. Per exemple d'este disc està “Uncorrected personality traits”, cançó purament vocal, en la que Hitchcock superposa diverses veus que canten una lletra sobre les condicions en la infància que porten a una persona a ser homosexual en la seua vida adulta, quasi com una classe de psicologia.
Un altre exemple seria la brillant lletra inicial del tema “It sounds great when your’re dead”: "Your mother is a journalist / Your father is a creep / They make it in your bedroom /When they think you're fast asleep / The scenes that they're enacting now / Beside your little bed / Are never in you consciousness / But always in your head", o en “Ye sleeping nights of Jesus” en la que el tipo diu sobre el Jesucrist: “…dos mil anys i encara no ha tornat”. Entre estos universos lírics es mou Robyn, encara que no tots són bromes, a este tipus de composicions s'oposen balades belles i evocatives sobre amors frustrats, amb la mirada posada en la vida ordinària com és "Cathedral" o "Winter love". 
En este tercer treball en solitari de Hitchcock els instruments són bàsicament acústics, de tant en tant es cola alguna guitarra elèctrica però lluny està del so més de banda de garage de posteriors discos amb els Egyptians com en el soberbi Fegmania! (1985).
Aci el tenim amb una actuació allà pel 2008 amb el gran Howe Gelb....