Despres de la etapa amb Ñu primer i amb Leño despres el primer treball en solitari de Rosendo va ser Loco por incordiar (1985), seguit de Fuera de lugar (1986), A las lombrices (1987) i amb este Jugar al gua va ser quant jo en vaig plantar, encara que reconec que en els següents treballs també té bones cançons diguem que la meua quota de rock urbà carabanchelero va acabar ací.
Este disc el va gravar despres de deixar la multinacional RCA ja cansat de promeses i mentires varies i fitxar per Twins. Del disco jo rescataria a banda de "Flojos de pantalón" que és un dels seus temes emblema, "Bajo cuerda" i sobretot una de les meues preferides de sempre "Manifiesta deprimente" i deixaria pel oblit algun moment com es "Cosita".
Mai he segut molt seguidor de la seua música ni del seu estil però he de reconéixer en ell la seua actitud increbantable front el negoci musical i perquè no dir-ho moltes de les seues melodies m'han atrapat i em continuen atrapant.
4 comentaris:
Este disc no el tinc, però pinta de categoria. La cançó del vídeo és un temazo.
Salutacions!
Hola primo..es un disc no molt conegut pero que sona de categoria!!. Salut!!
Obra mestra nacional. Jo tampoc he sigut un fan desmesurat de Rosendo però reconec la seva valia i personalment aquest és el meu àlbum preferit de la seva carrera. Em atrapa profundament. Abraçada.
Hola Johnny, coincidim de ple, la primera etapa de Rosendo te moments molt molt recomanables. Booo!!
Publica un comentari a l'entrada