divendres, 1 de febrer de 2013

RY COODER "Chicken skin music" (1976, reprise)


Ry Cooder sempre ha anat per lliure, sense límits, i açò no pot ser més evident en el seu  quint àlbum, Chicken Skin Music (una frase dita a Hawaii, sinònim de "la pell de gallina"). Inclús més de lo habitual, Cooder es nega a reconéixer les fronteres geogràfiques o musicals en este cas entre Méxic i Hawaii, com es el cas de "Stand by me" de Ben E. King com una cançó de gospel amb un arreglament tex mex, o el clàssic de Jim Reeves country-pop, "He'll have to go," amb el ritme d'un bolero, amb la mescla de l'acordió del seu amic Flaco Jiménez i el saxo alt de Pat Rizzo. En altres temes, dos dels grans guitarristes i cantants de Hawaii Gabby Pahinui i el mestre de la guitarra Atta Isaacs en la versió de Hank Snow "Yellow roses" i el maravellos instrumental "Chloe".
Si l'enfocament de Cooder per a la música és molt divers, la seua elecció de material sens dubte seguix el seu exemple. Sustentada per un parell de composicions de Leadbelly, la musica de Chicken Skin Music és una col·lecció de cançons que van des dels temes abans mencionats fins temes no tan convencionals com el medicinal "I got mine" i el sincopat R&B "Smack dab in the middle". També participa el compositor cec dels Apalaches Alfred Reed en "Always lift him up" amb una melodia de l'evangeli hawaiià, "kanaka wai wai".
Com ell mateix explica en les notes de l'àlbum, Cooder entén la connexió entre estos estils aparentment dispars.  La música de Chicken Skin Music és probablement la gravació més excèntrica de Ry Cooder des del seu principi, però és també una de les més divertides, a banda de la seua portada.