dimecres, 27 d’octubre de 2010

YO LA TENGO "Electr-O-Pura" (1995, City Slang)

Sempre han sigut un grup de contrastes, de l'indie noise (Ride The Tiger) al country més acústic (Fakebook), del pop (I Can Hear The Heart Beating As One) al rock quasi progressiu (And Then Nothing Turned Itself Inside-One), i precisament en això està (per a mi) la clau del seu èxit, a saber reinventar-se en cada nou treball d'una banda que van formar allà per 1984 en Hoboken (New Jersey) Georgia Hubley i Ira Kaplan.
En 1995 i després d'un dels seus treballs més ruidosos Painfull editen este Electr-O-Pura on per moments s'acosten al seu costat més contemplatiu, més lent com ho demostren la preciosa "The hour grows late" o "Pablo and Andrea", hi ha moments també que s'adentren en terrenys mes experimentals, com abans ja van fer a President Yo La Tengo o en May I Sing With Me, en cançons com la forta "Attack on love" o la locura de "False ending". També hi ha espai per a una de les millors cançons del seu repertori de com "Tom Courtenay" on demostren el seu costat més pop, pera moments sorollosos en "False alarm" i fins al seu costat més alegre "Blue line swinger".
Electre-O-Pura en definitiva és un disc molt sòlid, la guitarra d'Ira sona molt contundent, els tambors de Giorgia molt sutils i on entra ja James McNew al baig com a membre definitiu de la banda.
Com a curiositat dir que en la contraportada i baig dels títols de la cançons hi ha uns comentaris trets d'un llibre raro titulat Blues Project i que porten prou a engany respecte al que després s'escolta.

dimecres, 20 d’octubre de 2010

WILCO "A.M." (1995, SIRE)


Hi ha grups que en un sol disc (o inclús menys) ja han dit tot el que havien de dir. Amb Wilco sabiem que era un projecte a llarg termini que no podia començar d'una altra manera que des de la base musical i l'herència de l'anterior banda de Jeff Tweedy, Uncle Tupelo.
Per al cantant i líder de Wilco no va ser difícil seguir este camí, perquè el naixement de la banda va ser dies després de la dissolució de l'anterior. Era lògic que posara eixes mateixes idees en el seu nou projecte, el debut del qual se sol etiquetar de continuador respecte de treballs posteriors.
L'àlbum que va iniciar la carrera de Wilco va tindre molts elements prestats de la banda anterior de Tweedy: el baixista John Stirratt, es va convertir en membre de la banda i és hui en dia l'únic que ha perdurat en ella junt amb Jeff. El resultat és un disc de country-rock sense concessions, inclús a voltes transmet massa ambient tradicional i les influències de gent com Neil Young o James Taylor no són ni de bon tros per a lamentar.
Tweedy es veu acompanyat com poques vegades es va repetir d'ara en avant, dels seus companys de banda en els cors. En la instrumentació destaquen les steel guitars, els dobros, banjos i altres arreglos de corda. A pesar dels nombrosos riffs que poblen A.M. són dignes de mencionar les seues cançons més relaxades, mitjos temps entre els que es troben algunes de les millors cançons de la banda: "Passenger side" és una magnífica peça plena de nostàlgia i tot un himne per a tancar els seus concerts. "Shouldn't be ashamed" té més ritme i guitarres però seguixen amb la melancolia d'altres cançons més lentes. Quant a "It's just that simple", inclús Stirratt es convertix en protagonista i canta la seua pròpia composició.
També va ser un disc de cançons més animades, com el tema que l'obri "I must be high" que és una d'eixes cançons que t'arreglen un mal dia´, "Casino queen" o "That's not the issue" que són exemples de com es van prendre estrictament els estereotips del gènere més folk d'EE.UU.
A.M. no va ser ni en el seu moment un disc ben rebut. Bàsicament va ser gravat i llançat a la volta del debut de l'altra mitat d'Uncle Tupelo, els Són Volt de Jay Farrar, i estos van obtindre millors crítiques precisament per evolucionar a partir del sò anterior del grup.
A primera vista pot jutjar-se este A.M. com a fracàs, com un primer pas en fals abans d'anar desapegant-se de les influències anteriors per a anar reinventant el gènere en què van arribar a sentir-se tan còmodes. Però és precisament la solidesa amb què van construir cançons de country rock (que no innovaven en absolut però que funcionaven) el que millor els va poder avalar en els seus primers anys de carrera musical. Està clar que sense discos com este o com, per example, Hollywood Town Hall de The Jayhawks no estaríem parlant del fenomen de l'alt-country que tant va donar que parlar farà uns anys i que continua cuejant.


dimarts, 12 d’octubre de 2010

LOS VALENDAS "Turtle friend" (1991, Munster Records)

Xavier Escutia i Toni Noguera van ser el nucli entorn del que es va formar a Palma de Mallorca en 1990 Los Valendas. Provenien de formacions com La Granja i Ex Crocodiles, i esta experiència prèvia es nota molt ja des del principi. El preciosista pop dels Valendas va ser una rara avis en un moment en què sorgien grups d'indie noise com a xampinyons i realment apuntaven molt alt, amb la mirada posada en el millor dels 60's, els 70's'i els 80's (de Beatles, Byrds, REM o Violent Femmes, passant per Elvis Costello o Plimsouls, són algunes de les referències que ells mateixos citaven). Un altre punt a favor seu és l'alta qualitat de les lletres d'Escutia, sempre en anglés. Este miniLP de huit cançons que es va editar en 1991 brillen de manera especial "Purlpe friend" un tema preciós i deutor del mateix Roger McGuinn i un acústic amb crescendo titulat "A pair of velvet gloves". Després de la seua dissolució en 1994 Xavier va editar un treball en soltari també altament recomanable titulat Sister Reincarnation.
Per cert, ojo al full de promoció que va editar Munster Records :
El grupo que nos debería hacer millonarios, talento les sobra, técnicamente son impecables, y musicalmente rozan lo magistral... No exageramos. Obsesionados con sonar cristalina y acústicamente, consiguen -en su propio estilo- componer algunas de las mejores canciones de pop jamás oidas por nuestros oidos. Emparentables con unos REM, LA'S o CHURCH serán capaces de hacerte levitar facilmente. Algunos miembros formaron parte original de grupos como LA GRANJA o EX CROCODILES. Incluyen el hit "Purple friend".
Evidentment res es va complir.