dimecres, 27 d’octubre de 2010

YO LA TENGO "Electr-O-Pura" (1995, City Slang)

Sempre han sigut un grup de contrastes, de l'indie noise (Ride The Tiger) al country més acústic (Fakebook), del pop (I Can Hear The Heart Beating As One) al rock quasi progressiu (And Then Nothing Turned Itself Inside-One), i precisament en això està (per a mi) la clau del seu èxit, a saber reinventar-se en cada nou treball d'una banda que van formar allà per 1984 en Hoboken (New Jersey) Georgia Hubley i Ira Kaplan.
En 1995 i després d'un dels seus treballs més ruidosos Painfull editen este Electr-O-Pura on per moments s'acosten al seu costat més contemplatiu, més lent com ho demostren la preciosa "The hour grows late" o "Pablo and Andrea", hi ha moments també que s'adentren en terrenys mes experimentals, com abans ja van fer a President Yo La Tengo o en May I Sing With Me, en cançons com la forta "Attack on love" o la locura de "False ending". També hi ha espai per a una de les millors cançons del seu repertori de com "Tom Courtenay" on demostren el seu costat més pop, pera moments sorollosos en "False alarm" i fins al seu costat més alegre "Blue line swinger".
Electre-O-Pura en definitiva és un disc molt sòlid, la guitarra d'Ira sona molt contundent, els tambors de Giorgia molt sutils i on entra ja James McNew al baig com a membre definitiu de la banda.
Com a curiositat dir que en la contraportada i baig dels títols de la cançons hi ha uns comentaris trets d'un llibre raro titulat Blues Project i que porten prou a engany respecte al que després s'escolta.

1 comentari:

Juanjo Mestre ha dit...

La primera vegada que sento parlar d'aquest disc. Tinc el "And then nothing ...", el" I can hear ... " (el que més m'agrada) i el "Painful" però ni idea d'aquest. Si tu ho recomanes, a vore si trobo temps i li dono una oportunitat, sembla molt mes intimista. El tema del vídeo mola molt. Salutacions.