dilluns, 30 de gener de 2012

MOJO NIXON & SKID ROPER "Root hog or die" (1989, ENIGMA)

Neill Kirby McMillan, Jr. més conegut com Mojo Nixon (1957,Chapel Hill, Carolina del Nord) és un dels grans rebels de la música nord-americana, que arreplega tota la influència d'esta, és a dir Country, blues, Elvis, etc i amb ella compon uns còctels variats, en els seus discos, amb una actitud provocadora, pròxima al punk, i tot això mesclat amb unes bones dosis d'humor a voltes ratllant la burla. Va formar parella, junt amb Skid Roper (The Evasions) des de mitjans dels 80´s a principis dels 90´s, gravant sis discos,com a duo. Després va iniciar la seua carrera en solitari, encara que va compaginar amb els seus discos o actuacions amb altres artistes, exemple d'això és el disc, que va editar junt amb Jello Biafra (Dead Kennedys), l'any 1994, titulat Prairie Home Invasió.
Una de les seues curioses característiques era els títols dels temes on no deixava canya dreta, una de les més celebres és "Elvis is everywhere", "Don Henley must die" del seu següent treball, "Jesus at McDonalds" o la que obri este quart disc "Debbie Gibson is pregnant with my two-headed love child", on es clava amb gent com Rick Astley, que junt amb "She's a vibrator dependent" són els temes de capçalera d'un disc infestat de bon rockabilly i rock 'n' roll clàssic.
Tot un prodigi de la naturalesa d'ànima llibertària i cor de rocker este Mojo Nixon!

dimarts, 17 de gener de 2012

MOE TUCKER "I spent a week there the other night" (1991, New Rose)

En 1991 i de la mà d'una discogràfica francesa New Rose especialitzada a reactivar a artistes mes o menys maleïts (Elliott Murphy, Alex Chilton, Graham Parker...), Moe Tucker (bateria de la Velvet) editava el seu primer treball si exceptuem un EP de 1985 titulat Another View.
Amb la inestimable ajuda d'autèntiques vaques sagrades del rock americà com Don Fleming (Dim Stars), els seus companys de la Velvet John Cale, Lou Reed i Sterling Morrison, J. Mascis (Dinosaur Jr.), Victor DeLorenzo i Brian Ritchie de Violent Femmes o Lee Ranaldo (Sonic Youth), Moe es va marcar un disc d'aquells que fan època, una autèntica joia, des del primer tema ja no pots deixar de moure't "Fired up" i el seu so brut i garajero, "That's bad" amb el seu riff a lo "Sweet Jane", el rock 'n' roll clàssic de "Lazy" o la meravellosa "Too shy", els seus vents souleros de "Baby, honey, sweety", el so atrotinat de "S.O.S.", les mirades arrere a la Velvet amb "I'm not" i com no les versions..."I'm waiting for the man" amb l'alineació titular Lou Reed, John Cale, Sterling Morrison i ella mateixa fent-la molt mes calmada que l'original i el clàssic de la Motown "Then he kissed me" de The Crystals.
Este és un disc inoblidable i ple de bones vibracions, és difícil d'entendre com després de crear coses com estes haja acabat proclamant les bondats del Tea Party!