dilluns, 26 d’octubre de 2009

HOODOO GURUS "Mars needs guitars!" (1985, Chrysalys)



És curiós que els Hoodoo Gurus (Perth, Austràlia) titularen el seu segón disc Mart necessita guitarres! Precisament quan van deixar de tocar amb tres guitarres i sense baig, així van gravar el seu primer disc Stoneage Romeos (1981), per a este ja van reclutar a Clyde Bramley al baig a més de Dave Faulkner a la guitarra i veu, Brad Shepard a la guitarra i Mark Kingsmill a la bateria
Mars Needs Guitars! (1985) és un disc redó un disc d'aquells que et poden alegrar el dia (o la nit), ple de rock, de pop, de garatge, de riffs, de melodies irresistibles, en definitiva de cançóns amb majúscules. En este treball la figura de Dave Faulkner creix també com a lletrista i compositor.
el tema que obri el disc i que va ser el seu primer single és una joia absoluta i és ja un autèntic clàssic dels Gurus "Bittersweet", igual que els seus altres dos singles "Death Defying" o la meua favorita "Show some emotion" que encara hui em continua posant els pèls de punta. També té moments més rockeros i enèrgics com el quasi psicobilly de "Hayride to hell" o en "Like wow...wipeout". En definitiva un treball replet de força i diversió.
Encara que Hoodoo Gurus seguixen en actiu i amb molt bona salut també són molt recomanables alguns projectes paral·lels dels seus components com The Persian Rugs de Dave Faulkner o The Monarchs del guitarrista Brad Shepard.



dimarts, 13 d’octubre de 2009

HERTZAINAK "Hau dena aldatu nahi nuke" (1986, Soñua)



Eren de Gasteiz i van ser un dels millors grups i al mateix temps més desconegut del denominat Rock Radikal Basc. Formats en 1981 per Xabier Montoia (més tard en M-ak), Tito, Kurro, Josu Zabala més la incorporació més tard de Gari, la seua producció va ser curta però intensa, amb sis discos editats entre els anys 1984 i 1993, data en què es van dissoldre en un mític concert en Anoeta (Donosti).
El disc Hau Dena Aldatu Nahi Nuke (M'agradaria canviar tot açò) va tindre prou menys èxit que el primer inclús per a la crítica del moment, potser fora pel que ja en el seu títol ells avisaven, va suposar un canvi prou important respecte al seu anterior, ja s'atrevien inclús amb cançons d'amor, que ja era prou raro en els grups imperants del moment.
Del disc jo personalment em quede amb l'arrancada de "Aurkariaki zorionak", "Maite I" (comencen a posar-se romàntics), "Galtzaile" i "Hertzainak" on ja deixaven entreveure una certa tendència als ritmes i essències caribenyes combinats amb el folk.
Hertzainak van ser un de tants grups engolits per l'abans mencionat RRB junt amb altres també molt reivindicables com Jotakie, Delirium Tremens o els mateixos M-ak.



diumenge, 4 d’octubre de 2009

GUS GUS "Polydistortion" (1997, 4AD)



Gus Gus són una de les bandes més aclamades de Reyjavik (Islàndia) des de The Sugarcubes, i igual que van fer estos el seu sò és molt particular, és eclèctic i innovador però també accessible i a voltes molt ballable.
Estan formats per nou membres tots ells amb interessos molt variats, hi ha programadors informàtics, actors, fotògrafs i fins i tot un polític.
El seu primer àlbum Polydistortion es va gravar en onze dies i ho va editar la prestigiosa 4AD (Cocteau Twins, This Mortal Coil, Throwing Muses, etc.), i és un perfecte collage de música electrònica on trobem elements cinematogràfics com en "Oh", aires de pseudo disco, inlcús amb tocs soul en "Polyesterday" (2 single), temes més retros "Belive" (1er single) i fins i tot sò ambient en "Is Jesus your pal", en "Jungle jazz" destaca una de les seues especialitats, el sample, ací dels fabulosos Kool & The Gang.
Fins a la data han editat cinc discos més adentranse encara més en la música electrònica, fent callar a molts crítics del moment que els van voler encasillar en el Trip Hop tan de moda en els 90. Ells han anat més enllà, molt més.