Després de la desbandada de The Undertones Feargal Sharkey va decidir tirar pel camí del pop més "mainstream" i els germans John i Damian O'Neill junt amb un DJ de la zona cridat Reamann O'Gormain van formar una banda molt més combativa i inquieta inclús políticament (ja que ells eren de Derry, Irlanda del Nord i estaven radicalment en contra del l'ocupació britànica) anomenà That Petrol Emotion.
Chemicrazy va ser gravat en 1989 i va suposar un verdader canvi de registre, si en els seus dos millors discos Babble (1987) i End Of The Millennium Psychosis Blues (1988) el que predominaven era una perfecta mescla de funk, pop, guitarres afilades i inclús moments bailongos, en este disc donen un gir mirant als Estats Units (està produit per el gran Scott Litt) i prenen com referent a bandes com Wipers, Meat Puppets o Sonic Youth per adentrarse en terrenys prou més rockeros al mateix temps que van deixant de costat la seua vena política.
Com a temes més destacables estan "Another Day" amb una preciosa guitarra acústica, la ramoniana "Scum surfin'", la rabiosa "Abandon" i sobretot dos singles quasi perfectes "Hey Venus" que quasi pareix garage i "Sensitize" com el seu costat més pop.
En 1994 van gravar el seu últim àlbum titulat Fireproof per a dissoldre's després quasi al mateix temps que l'IRA abandonava la lluita armada.
3 comentaris:
no els he sentit en la vida, ni el nom me sona, els provaré. Gracies per la info :)
Joan.
Hola Joan!! Pues sí, estos son un de tants il·lustres desconeguts de l'època encara que en els seus anteriors discos van tindre prou més repercussió amb cançons com "Swamp" o "Celophane".
Bo!!
Només tinc un maxi en vinilo del 87 "Big Decission" que ni recordo si estava en aquest disc. Recordo vagament que vaig sentir més coses i que m'agradaven, sempre els vaig associar amb Rem, encara que després de sentir això em canvia la visió. Pop refrescant per aquestes dates. Vaig per ell. Gràcies. Abraçada.
Publica un comentari a l'entrada