Van ser una de tantes bones bandes dels 80 que van deixar a penes dos discos i un grapat de bones cançons. Encara que originaris de Dublín, pel seu sò molt bé podrien pensar que eren de Tennessee o de Califòrnia i en especial en este segon disc, editat dos anys després de Sacred Heart Hotel, i amb una producció a càrrec de Stephen Street molt més elaborada, amb més matisos. En la música de Stars Of Heaven el que predomina són les cançons tendres i la veu de Ryan s'adapta perfectament a les melodies i a les agridolçes lletres que sobrevolen tot el disc, en especial en les immenses "Little England" , "Lights Of Tetuan" o en un tema d'amor d'aquells de posar els pèls de punta anomenat "2 O'Clock Waltz", però també hi ha espai per al rock en "28" (que va ser un homenatge al "7x7" de Love) i en "Three Kings Day"amb les seues guitarres desbocades. A pesar del bon sabor que va deixar este disc, The Stars Of Heaven es van dissoldre poc després d'editar-se el disc i mai més es va saber d'ells fins que en 1999 Rough Trade va editar un recopilatori per si sonava la flauta però per desgràcia la seua sort va continuar sent la mateixa.
1 comentari:
Em acabes de deixar flipat una altra vegada i dels 80. Gran descobriment. Vaig per ell ipso facto. Abraçada.
Publica un comentari a l'entrada