ORCHESTRAL MANOEUVRES IN THE DARK "Architecture & Morality" (1981, DINDISC LTD.)

El vaig comprar en el seu moment en cassette i el vaig perdre, vaig passar molt bons moments amb ell i més tard el vaig aconseguir en vinil. Si hi ha un punt intermedi entre els sons més experimentals i la màquina de fer hits en què es van convertir més tard eixe és Architecture & Morality. Potser OMD siguen la banda de Liverpool que més èxits ha coseguit (fent una música totalment diferent) després dels Beatles. Només cal escoltar els tres singles que van extraure d'este tercer disc per a fer-se una idea, "Souvenir" és un tema mitjà instrumental i amb una melodia molt càlida i inspirada a càrrec de Paul Humphreys, "Joan of Arc" esta vegada interpretada per Andy McClustey té un aire més dramàtic en la llinea d'un altre dels seus grans èxits, "Enola Gay", i les quotes èpiques continuen creixent en el tercer single "Maid of Orleans" que comença amb una sèrie de drons molt maquinals per a anar creixent fins una melodia d'aquelles quasi perfectes. Altres moments bons de l'àlbum són el tema que l'obri "The new stone age" amb eixa combinació d'electrònica i guitarra distorsionada o "She´s leaving" que és una perfecta cançó pop. D'altra banda "Georgia" i "Sealand" feien ja presagiar el treball que traurien dos anys després anomenat Dazzle Ships i que és el seu disc més experimental. Architecture & Morality va ser reeditat l'any passat amb material inèdit i respectant el seu magnífic disseny gràfic (Peter Saville) encara que, això sí, només en CD.