dilluns, 22 de febrer de 2010

NEW ORDER "Technique" (1989, Factory)

Technique és una "masterpiece", un àlbum esplèndid (per a mi el seu últim gran disc) d'una banda irrepetible, una banda que ens va ensenyar a ballar (poc) als més rockeros i a escoltar detingudament als més bailongos.
New Order es va formar de les cendres de Joy Division per Bernard Sumner (veu i guitarra), Peter Hook (baig), Stephen Morris (bateria) més la incorporació de Gillian Gilbert (teclats), i ja des del principi fins ara van cultivar una imatge misteriosa (mai van traure una sola foto en els seus discos) al mateix temps que cuidadosa (les seues portades eren autentiques obres d'art, especialment les de Power, Corruption & Lies i la de Low-Life).
Després de quatre notables treballs en 1989 sen van anar a gravar a Eivissa i quan molts es temien el pitjor, es marquen un disc ple de cançons amb majúscules, si bé és veritat que en el seu primer single "Fine time" pecaven un poc de repetir fórmules anteriors ("Blue monday"), en els altres dos "Round & round" (el video encara és millor) i "Run" i inclús en els dos temes que tanquen l'àlbum "Vanishing point" o en la meravellosa "Dream attack" (que llinea de baig!) s'els nota sobrats en el terreny del pop, també va haver-hi lloc, com no, per a la contínua polèmica entre Bernard Sumner i Robert Smith (The Cure) qui ja en anteriors ocasions el va acusar de plagi (jo crec mes bé que li va servir d'inspiració) i en este cas va declarar que "All the Way" era calcada al seu "Just like heaven".