Los Negativos van ser una de les millors bandes de l'escena mod de Barcelona junt amb grups com Kamembert, Los Canguros o Brighton 64 i Piknik Caleidoscópico va ser triat per algunes revistes musicals com el millor LP de música pop espanyola dels anys 80, cosa que no és estranya perquè té alguns dels millors moments de psicodèlia pop d'aquella època. Però el que pocs saben és que després d'eixe mític disc (ja reeditat en CD) va haver-hi vida, es va dir 18º Sábado Amarillo i podríem catalogar-ho quasi com a disc maleït perquè va tindre sempre que suportar les comparacions amb el primer i la seua fama de treball inferior. Crec que va sent hora de reivindicar un excel·lent disc que conté grans cançons com "1, 2, 3, luz roja", "Estación de Francia", "Recuerdos desde el Gran Hotel", la beatlemaniaca "¿Quién ocupó mi lugar?" que són dos minuts de pop d'alta qualitat, una tremenda balada "18º sábado amarillo" i per a mi la seua millor cançó "Bagdad" dedicada a la famosa sala barcelonina.
Ultimament es van tornar a reunir després de quasi 20 anys inactius i en un concert seu vam estar parlant amb ells precisament de les eternes comparacions dels seus dos únics treballs i ells eren de l'opinió que això va ser una de les causes de la seua separació, la por de no tornar a estar a l'altura d'eixa gran "òpera prima".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada