Amb Emoticons Ben Parker i Jason Hazeley (Liverpool) van crear un àlbum de pop auster, de qualitat atemporal. La majoria de les seues cançons tracten d'amor, relacions personals, angusties o alegries o la combinació d'estes. La primera senyal de tot açò és la segona cançó "Air guitar" una cançó que inevitablement remet a Lennon i McCartney amb eixe aire màgic que li dóna el meravellós acordeó de Hazeley, no se perquè el tema em recorda molt al Robyn Hitchcock de Respect. En "Smiling shy" no obstant això, Ben s'acosta perillosament al tò de veu de Thom Yorke encara que el tema és molt càlid i encantador. "Cartoon heart" és una espècie de balada accelerada amb una lletra prou romàntica. "What i meant to say" comença amb un tò pausat pera desembocar en passatges realment màgics. El punt culminant de l'àlbum és "Trapped behind the glass" que per la seua sonoritat pareix gravada baig de l'aigua i amb una lletra on Ben relata tots els seus dubtes existencials. "Romeo and Julietta are drowning" és una cançó molt emocional i al mateix temps agridolça i en la què tornen als tons de Thom Yorke. En "Dear Sally" em recorden molt a Crowded House en els seus moments més alegres. Un altre dels meus moments preferits és "Halfway up a tree" on l'ombra de Nick Drake és més que allargada. Amb tot, Emoticons és un àlbum amb molt bons arreglaments ple d'encants pop i que per ací va passar prou desapercibit encara que per Anglaterra (on tenen editats tres discos més) van tindre prou de resó.
