dilluns, 20 de desembre de 2010

BEEF "España a las ocho" (1998, Elefant Records)

Bach Is Dead van ser un dels grups pioners que primer van cridar l'atenció sobre la nova generació de grups que va aparéixer a Espanya a principis de la dècada dels 90, encara es recorda aquella mítica gira en què es van embarcar junt amb Surfin´ Bichos, El Regalo de Silvia i Los Planetas i que va ser el tir d'eixida al que es va denominar "indie-noise" espanyol (glup!). David Rodríguez, membre de Bach Is Dead, és ara el líder de Beef un grup que porta ja anys editant en silenci la música més innovadora d'este país. La història del grup es remonta a finals de la dècada passada, després de gravar un primer LP en 1994 cridat Beef Songs que va passar amb més pena que glòria degut a la precarietat del segell discogràfic de Servando Carballar La Fàbrica Magnètica que per aquells temps estava a punt de la quebra, van editar un any després i ja de la mà del famós productor neoyorquí Kramer (Galaxie 500, Dinosaur Jr) Tongues, un treball soberbi que va ser elogiat per tota la premsa i que va ocupar els primers llocs en multitud de revistes i fanzines, no baixarien el llistó amb el seu següent treball esta vegada un EP de títol prou irònic: AOR. Per al seu tercer llarg editat en 1996 trien un altre títol memorable "Fi Qasr Sheikh al-dabant" i una música més experimental on comencen a flirtejar un poc amb sons més bailongos i que ells continuen considerant com el seu treball més comercial.
Fidels al seu ritme de treball i prolífica personalitat, a principis del 98 va aparéixer el seu nou LP, España a Las Ocho. En este disc s'entremesclen els temes més directes d'AOR ("Integral", "Finger prinze") amb els entramats instrumentals i a vegades més accessibles de Fi Qasr... ("Peatón of the year", "Lighter on my balls"), aprofundint en l'ús intel·ligent dels samples i en l'experimentació sense prejuicis. Una vegada més, van sorprendre a propis i estranys amb un disc a l'altura dels millors projectes de l'avant-rock internacional, a l'altura d'uns Manta Ray o de Mogwai encara que potser sempre pecaren, especialment David, de no prendre's massa en serio, de la falta d'ambició, lo que els emparenta clarament amb uns Felt o a Monochrome Set (salvant les distancies, clar). Després de seste disc van editar tres més i últimament David està més centrat en el seu projecte en solitari La Estrella de David i en projectes paral·lels com el de la seua parella La Bien Querida i el que esporàdicament perpetra junt amb Tito Pintado (Penelope Trip) cridat Tele-Filme.