dilluns, 9 de març de 2009

THE BLUE AEROPLANES (1995, Ensign)



The Blue Aeroplanes (Bristol) va ser bàsicament (o millor dit és) el projecte personal de Gerard Langley i "Rough Músic" (1995) es el seu 9é disc i l'últim podríem dir fins a la resurrecció de la banda en 2006 amb "Altitude".
A pesar de ser pràcticament uns desconeguts por ací TBA Tenen una autentica legió de fans en UK i també a USA. I alguns prou il·lustres com Michael Stipe , Nathalie Merchant i inclús el guitarrista d'Inflamables Paco (mítica banda deniera dels anys 80) que gracies a una camiseta que tenía de TBA vaig començar a interessar-me en ells (gràcies Paco jejjejej).
A pesar de no estar a l'altura de treballs magistrals com son "Swagger" o "Beat Songs" este disc és molt més rockero que aquells. Encara conserven la clara influència de Velvet Underground, sobretot per la manera de cantar de Gerard, però té temes amb una energia considerable.
Els 3 primers temes, "Detective Song" "Sugared almond" i "Scared" son autèntiques bales,amb "Contact High" o "A Map below" se'ls nota l'amistad que els unix a REM i amb "Whatever happened to our golden birds?" (cançó escrita a mitges amb Pat Fish àlies Jazz Butcher) podrien haver aconseguit sinó la fama si almenys eixe reconeixement que mai van tindre.
Rough Music és un disc àltament recomanable per a tots els amants del pop anglés amb un cert toc americà sobretot de grups del principi dels 80 com Rain parade, Mission of Burma o els abans mencionats REM.