dijous, 8 de novembre de 2012

RAIN PARADE "Explosions in the Glass Palace" (1984, ENIGMA)

Sense dubtar-ho els californians Rain Parade va ser una de les moltes bandes que podriem dir que va estar en el lloc erroni i en la pitjor època al mateix temps, sobretot lo segon ja que es van formar a principi dels 80, mals temps per a la psicodèlia. Encara que posats dins del sac del denominat Paisley Underground o Nou Rock Americà junt amb grups com Dream Syndicate, Green On Red o Violent Femmes, el seu so era molt més britànic que americà, inclús el seu primer treball Emergency Third Rail Power Trip (1983) va ser editat inicialment a Anglaterra, el qual va obtindre un èxit sonat per part de la crítica encara que com quasi sempre no comercialment, per la qual cosa un dels seus principals compositors David Roback va eixir del grup per a formar Opal i mes tard Mazzy Star.
Explosions In The Glass Palace és un disc (millor dit un MiniLP) de sentiments, un disc on la melancolia cobra més força que mai, amb una formació ja de quartet amb Matt Piucci a la guitarra i veu, Steven Roback al baix, Eddie Kanlwa a la bateria i Will Glenn als teclats, graven cinc cançons simplement meravelloses, el seu millor treball sens dubte.
La primera cançó "You are my friend" és la que més s'acosta al seu disc de debut, és pop d'alta escola amb una melodia inoblidable i amb eixes guitarres jangle que tant es portaven en els Estats Units en els 80. En "Prisioners" és on més es nota l'evolució de la banda, on es mesclen les veus de Matt i Steven, la secció rítmica es ralentitza i les guitarres sonen més que mai a Neil Young. Un altre canvi en la composició de cançons es mostra també clarament en les següents quatre, mentres que en Emergency Third Rail Power Trip les cançons tenien més canvis constants i bots, esta vegada van més en llinea recta, alguns el poden dir avorrit o repetitiu, però jo crec que és important per a mantindre l'estat d'ànim de l'àlbum. Esta estructura més lineal és el que destaca en "Blue", el tema més trist del disc en la lletra pero de tonada molt pop. "Broken horse" és un tema bàsicament acústic que recorda molt Jefferson Airplane. El disc acaba amb un tema de set minuts, "No easy way up", on les seues juganeres parts instrumentals es mesclen amb les vocals i amb una veu repetint una vegada i una altra com un mantra el seu títol.
Per a mi Explosions In The Glass Palace és un dels millors treballs de rock psicodèlic de tots els temps  d'una de les bandes més oblidades però sens dubte mes reivindicables del rock americà...Rain Parade, van arribar a editar un disc més en el que seria el disc del boom comercial, fins i tot els van fitxar la discogràfica Island, però va quedar en res, en la sentència final d'una banda meravellosa i irrepetible, mai més es van tornar a reunir ni per a gravar ni per a recaptar diners en concerts de reunificació.
https://rapidshare.com/#!download|244p5|174888395|Rain_Parade_-_Explosions_in_the_glass_palace.rar|28870|0|0

2 comentaris:

Juanjo Mestre ha dit...

No tinc dubtes, amic Angel, un dels millors treballs de rock psicodèlic de tots els temps. Un plaer que es reprengui l'activitat dels discos del cuchitril. Et fas car de llegir en articles i comentaris. A veure si ens veiem prompte per la terreta. Abraçada.

àngel ha dit...

Hola Johnny!!...com va tot...la veritat es q ultimament estic prou vago amb el blog, necesitava algo bo com este disc pera tornar a enganxarme, i com se q eres tambe incondicional de Rain Parade et recomane tambe el únic traball amb solitari q te Matt Piucci, es diu Hellness i no te desperdici, no esta a la altura ni molt menys de RP pero val molt la pena!...si vens per ací ja parlem...gracies per el comentari!!...bo!!