BAT BI HIRU...HAMAR! (1987, Ohiuka)

Històric i cobejat doble LP editat en 1987 per a celebrar el 10é Aniversari del diari basc Egin.
Disc que se centra bàsicament en el catàleg d'Ohiuka (Antiga Soñua) i Discos Suicidas. Encara que en la ment de quasi tots este recopilatori està dedicat al que al seu dia es va cridar Rock Radikal Vasco, ací podem trobar moltíssim més que això.
Anem a donar-li un xicotet repàs:
S'obri amb La Polla Records i el seu mític "Txuss" amb caixa de ritmes!, està Kortatu amb la Clasheriana "A la calle", Vomito i la seua mala llet "Las fuerzas de seguridad", Eskorbuto amb "Cerebros destruidos", R.I.P. "Terrorismo policial" o Cicatriz amb "Reggae del vomito", tots estos pel costat més punk.
Però també està el pop-rock de Baldin Bada "Ibilaldia", Delirium Tremens "Ezin leike", Fiebre "Marianne" o els injustament oblidats Jotakie "Gaueko historiak". O el costat més eclèctic com Hertzainak amb un tema molt en l'ona del que es feia a França titulat "Hil ezazu aita", el reggae de Potato "Reggae popular riojano", el rockabilly de O.K. Korral "Azken ozal goria" o el ska de qualitat dels alavessos Korroskada "Cromagnon".
En l'actualitat pocs grups queden ja d'aquella fornada (o almenys no són ja tan combatius), per això este disc és bàsic per als amants del bon punk i la resta de música fematera.

ARAB STRAP "Elephant shoe" (2000, Jetset)

Elephant Shoe és el 3er disc dels escocesos Arab Strap (després de "The week never starts round here" i "philophobia"), un grup especialitzat a endinsar-se en les relacions de parella, els sentiments i els mals hàbits.
Recorde haver comprat este disc quasi per obligació, era el típic grup adorat per la crítica i després d'haver-me resistit amb els dos primers vaig caure a la tercera. I la veritat és que per a res em van decebre.
Ací seguix la parella de sempre (Aidan Moffat i Malcolm Middleton), el primer cantant i l'altre compossitor de unes cançons que en esta ocasió són prou més accessibles que en els seus anteriors discos, inclús s'atrevixen amb caixes de ritmes i sonen fins a "ballables", "Cherubs", "One four seven one" o "The drinking eyes" són bona prova d'això.
Encara que Elephant Shoe per a molts va suposar un disc de transició, sobretot veient el que s'acostava després amb el gran "The red thread", per a mi va suposar a més de descobrir a un fantàstic grup, comprovar com l'amargor a vegades també pot alegrar el dia.
A col·locar junt amb maussers com Nick Cave, Joy Division, Portishead, Tindesticks o inclús The Smiths.

www.youtube.com/watch?v=Wn5p3uiGgU8

THE AMATEURS "Backslide" (1990, Romilar D)

Si va haver-hi un grup espanyol que va representar el que al seu dia es va cridar Nou Rock Americà eixos van ser els asturians The Amateurs i més en concret este disc editat en 1990 per Romilar D i titulat "Backslide" amb una de les portades més boniques de l'època amb eixe aire al sud dels Estats units.
D'ells recorde una memorable actuació en Graffitti (Pedreguer) en el 90, sonaven com una mescla entre Dream Syndicate i Replacements. El grup estava format per José Andreu a la guitarra i veu, Miguel Fuentes a la guitarra, Fernando Abargues al baix i Luis Sama a la bateria ( més tard reemplaçat per Rubén Rodríguez).
Va ser el seu 2n LP després de "Els clubs han tancat" (1987) i ho va produir Paco "Loco" Martinez (en eixos temps encara no era el guru de l'indie). Va arribar hi ha tindre prou repercussió en USA, on van ser designat millor disc del mes en importants colleges ràdios i inclús grans discogràfiques com MCA o Chrysalis van estar molt interessades en ells.
El disc està infestat de grans cançons, jo destacaria "Jeffrey's Fever", "Monster Track" o la que per a mi és la millor, un mitjà temps titulat "A long Estafe".
Per desgràcia com va passar amb molts i excel·lents grups la seua discogràfica va tancar i donà al trast amb una molt bona trajectòria. Encara que en 1993 van editar un 3er disc de títol prou cínic ("3rd Time Lucky") ja no van aconseguir alçar cap i van passar a ser socis del club "El que va poder haver sigut i no va ser".