dilluns, 27 d’abril de 2009

THE COMSAT ANGELS "Chasing shadows" (1986, Island)



Vaig conéixer The Comsat Angels d'una manera prou curiosa, seria per 1988 quan a través de la secció de cartes de Rockdelux vaig contactar amb un xic de Barcelona perquè em gravara (en casette, of course!) un dels últims discos de Felt "The poem of the river", com el disc era prou curt (duraria com 25 minuts) i la cinta prou curta (de 90), em va gravar a més el The King of Luxemburg "Royal Bastard", el primer de World Party "Private revolution" i el de Comsat Angels "Chasing shadows", discos tots ells que em van agradar molt i que més tard vaig comprar, la veritat és que em va fer un gran favor!!
Amb The Comsat Angels passa una cosa verdaderament curiosa i és que sent una de les bandes més admirades pels propis músics anglesos, per gent de The Sound, Echo & the Bunnymen, The Chameleons..., mai van tindre l'èxit que van meréixer i menys per ací on són uns grans desconeguts.
Es van formar en 1980 a Sheffield amb Stephen Fellows a la veu i guitarra, Mik Glaisher a la bateria, Andy Peake als teclats i Kevin Bacon al baig, després dels seus tres primers discos Waiting for a miracle, Sleep no More i Fiction, Polydor es va desfer d'ells, van gravar dos més per a la independent Jive, Land i 7 Day weekend i ja en 1986 i gràcies a un altre dels seus il·lustres fans Robert Palmer (que va fer de productor executiu) els fitxa Island i graven el que per al meu gust és la seua millor obra, Chasing Shadows.
Encara que el so s'ha enriquit prou més respecte als seus cinc anteriors treballs, crec que els temes que millor resultat tenen són els menys retocats com "The cutting edge", "Carried away" i "Pray for rain". També m'agradaria destacar el que per a mi és el millor tema "Lost continent" (que records!!) amb eixe so que va pujant a poc a poc, com una bona cançó de The Sound o de The Cure. Chasing Shadows va poder arribar a ser el trampolí d'un molt bon grup però com a vegades sol passar i a causa de les poques vendes Island va tindre molt poca paciència i els va despedir.
Van editar dos discos més, un en 1992 Mi mind's eye i un altre en 1995 The glamour amb diferents independents però ja el seu tren havia passat

1 comentari:

Fran ha dit...

Ei Àngel, està molt bé el blog, encara no l'he he llegit tot, però ho faré. M'agrada molt la forma d'explicar la història dels grups, i donar-nos a conèixer noves fronteres musicals. Enhorabona.
Una salutació.
Fran.

P.D. Ah! l'anònim del meu bloc t'asegure que no soc jo.