dilluns, 16 de març del 2009

BOB DYLAN "Under the red sky" (1990, CBS)



Sí, ja sé que és un dels treballs més mediocres (no sé perquè però sempre em recorda al "Down in the Groove") de Dylan però encara així es tracta del gran Bob Dylan i un disc ruïn seu en un altre sería una obra mestra!
És el segón després de diguem la seua resurrecció amb el tremend "Oh mercy!" (1989) i en este encara que l'atmosfera és molt pareguda, li falta jo crec que la producció de Daniel Lanois que en l'anterior li donava un toc més pantanós, més meridional. "Under the red sky" està produït per un altre mausser , Don Was , el rei del retro-rock que li va proporcionar un sò molt més directe a unes cançóns prou simples i que pareixen molt poc treballades.
De les cançóns jo destacaría la que l'obri "Wigle wigle", "Under the red sky", "2x2", "Unbelievable" o un preciós mig temps que crec que no haguera desentonat en el seu anterior disc cridat "Born in time".
En definitiva és un disc dels cridats de transició i jo crec que és una bona definició sabent que ja en els pròxims anys publicaria treballs molt destacats.
I una curiositat, el disc es va editar l'11 de Setembre però del 1990.

2 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

A mi este disc no m'ha acabat mai, però com tu dius, es tracta d'un disc de Dylan i per mediocre que siga està a l'alçada de les millors obres d'altres.

Me quede amb el Dylan dels inicis, fins al Nashville Skyline. Diria que el Nashville Skyline és el que més m'agrada de tota la seua discografia.

àngel ha dit...

Parlar del Dylan dels 60 ja son paraules matjors (al costat de estos els del 80 fan risa). Jo diría que el quartet format per Highway 61 revisited, Blonde on blonde, John Wesley harding i com tú dius Nashville Skyline son auténtiques maravelles.
Justet el Nashville Skyline és el que menys escoltat tinc però de segur que hem possaré en ello ben prompte.
Ahh i et torne a recomanar el Oh mercy!, si no el coneixes t'assegure que et quedaràs sorprés.