I seguint amb clau garajera i psicodélica...al 1994 Sex Museum trauen el disc Sparks amb una nova discogràfica, Roto Records. En principi es tracta d'un disc d'aquells denominats de transició, encara que rascant te molta més xixa de lo que pareix en una primera ullada, este és d'alguna manera més refinat, més melòdic inclús, sense perdre ni una mica de força, entre altres coses perquè Kiki Tornado és una verdadera mala bestia a les baquetes, perque és sobretot el disc on Miguel demostra el cantant que és, amb tot el seu caràcter i força, però explorant molts més matisos que fins al moment. La seua aportació a la qualitat del grup, cada volta més i més elevada, és enorme. També la faena de Marta a l'òrgan s'àmplia molt, donant al seu so molta més profunditat, servint de contrapunt a la ja insuperable guitarra de Fernando. Serà este el disc on més es compartisca el protagonisme d'òrgan i guitarra.
En certa manera és un disc que tendix inclús més a la psicodèlia i al desenrotllament instrumental, com en la suau “Time killers word killers”, que despres empalma amb “Find meca”, un interessant tema instrumental dotat d'un subtil toc d'òrgan, acústica i una guitarra slide de fons que posa els pèls punta. Hi ha també altres temes més vacilons, com “It so easy”, que comença suaument per a despres marcar-se uns grans canvis de ritmes, o “Love becomes nightmare”, impressionant tema que marca, al meu pareixer, una de les cimes d'inspiració del grup. Sparks és, també, un disc d'homenatges a grans bandes, d'una banda, una versió del “Minnesota strip” dels Dictators, tema que toquen molt en els seus directes, o la fenomenal adaptació estil Sex Museum de “I am free” dels Who, i sobretot la revisió de “Black sheep” dels seus adorats SRC, pera mi Sparks és una verdadera meravella.
