D'entrada, ja hi ha algo que crida l'atenció antes d'escoltar este segon treball, i que ens dóna una pista que ens trobem coses diferents del primer. El tema-títol, té una duració pròxima als quinze minuts!, i un altre, concretament “The old man and the angel”, se'n va per damunt dels nou.
It Bites decidien fer un pas més amb este Once Around The World cap al rock progressiu encara que el to general no és radicalment diferent del de The Big Lad In The Windmill (1986), sí que notem que eixa certa immediatesa i alegria pop no s'aprecia ací de la mateixa manera. Apart de estos dos temes, “Yellow christian” (que es el meu preferit) seria un altre clar exemple de la tendència al sinfonisme, apreciant-se per primera vegada, segons la meua opinió, alguna pinzellada de gent com Genesis (i mira que estos m'agraden poc) o de Yes. En Virgin, no obstant això, no estaven particularment entusiasmats per esta volta estilística, i van fer el que es puga per que gravaren algun tema que poguera tindre ganxo com a single, “Kiss like Judas” encaixava en eixe esquema, com també succeïa amb “Midnight”, encara que crec que el més destacable és l'extens tema-títol, amb la seua estructura i desenrotllament dividits en multitud de passatges, melodies i sonoritats.
En esta gravació Francis Dunnery va utilitzar per primera vegada un instrument inventat per ell anomenat Tapboard, era una espècie de guitarra que es tocava col·locant-la en posició horitzontal i colpejant les cordes amb els dits ràpidament. Permetia aconseguir un efecte semblant al d'una guitarra convencional emetent notes a gran velocitat.
Este Once Around The World em pareix superior al seu predecessor. Te una major riquesa en la composició i també a nivell instrumental, que podrien consolidar l'estil que It Bites volien seguir a partir d'eixe moment. Però este grup era qualsevol cosa menys predicible.
3 comentaris:
Els coneixia de nomenada, però no els havia escoltat mai. M'han agradat. Grans instrumentistes, i tenen un so a mig camí entre el rock progressiu dels 70 i el pop més sofisticat molt interessant.
Salutacions!
Juanvi, es curios perq a mi el rock mes o menys progresiu i inclus les cançons de mes de 5 o 6 minuts en solen tirar d'esquena pero este grup no se perq, si es per la image, per les melodies...no ho se, m'agraden prou.
Publica un comentari a l'entrada