Tercer disc d'este cantautor madrileny i canvi de discogràfica, d'EMI passa a l'eclèctica i independent GASA gràcies a la seua amistat amb gent del segell i al mateix temps membres de Esclarecidos com són Cristina Lliso que col·labora en un parell de temes, Alberto Perez o Suso Saiz que produïx el disc.
En estes noves cançons destaca el treball de teclats en cançons com "Una mañana esencial", posa música per primera vegada a un text que no és seu en "Del buen amor tal estilla" que és un poema de l'Arcipreste de Hita i inclou una de les seues cançons més sentimentals "De aquellos años verdes" així com la hipnòtica "La oración y el té", també cal destacar un dels seus temes que serà més conegut posteriorment "El colegio de Alvarito" que va ser l'únic que van editar en single.
Tagomago no arribaria al nivell de popularitat del seu següent treball Caracola (1993) potser perquè és un dels seus discos menys folkies encara que al meu entendre no per això menys interessants.
2 comentaris:
De vegades em sorprens amb un material que dificílment coneixeria en un altre lloc. Abraçada.
Jaja que va! lo que pasa (i trobe que alguna volta ja teu he dit)es que vaig escoltar massa El Ambigú!
Ens vejem!
Publica un comentari a l'entrada