Quan van llançar el seu primer album en 1989, este trio de Boston, Buffalo Tom, va ser descrit per la crítica com una espècie de alumnes aventatjats de Dinosaur Jr . Sens dubte va ser per la influència de les poderoses guitarres de J. Mascis, així com pel paregut de la seua veu folkie i sobretot perquè ell mateix es va encarregar de produir el disc. Més tard, Buffalo Tom van deixar arrere les seues influències més dures i es van convertir en una banda de pop amb majúscules a primers dels 90, capaç de tocar accelerats temes rockeros i boniques balades. El grup compost pel guitarrista/vocalista Bill Janovitz, el baixista/vocalista Chris Colbourn i el bateria Tom Maginnis, van començar a desenrotllar el seu estil amb el seu segon album Birdbrain, que va presentar moltes millores en la forma d'escriure les cançons. En 1992 van llançar Let Me Come Over, un disc unànimement aclamat per la crítica i que és molt rockero i melancòlic al mateix temps; molts dels seus temes van ser èxits en les ràdios americanes com les balades "Taillights fade" i "Porchlight" o un tema verdaderament arrebatador com és "I'm not there". De totes maneres (i com sol passar) l'album no va vendre molt, sempre van estar a l'ombra dels Posies, REM, Teenage Fanclub, Wilco i companyia que venien molt més. És estrany, perquè un grup que no venia res com Buffalo Tom, podien haver endurit el seu sò cap a altres terrenys més hard rockeros, ja que estava clar que els seus discos no els compraria ni Déu. De totes maneres, i encara que han editat quatre discos més, Let Me Come Over queda com la millor obra d'una de les millors bandes de pop de guitarres dels últims anys.dimarts, 18 de gener del 2011
BUFFALO TOM "Let me come over" (1992, SITUATION TWO)
Quan van llançar el seu primer album en 1989, este trio de Boston, Buffalo Tom, va ser descrit per la crítica com una espècie de alumnes aventatjats de Dinosaur Jr . Sens dubte va ser per la influència de les poderoses guitarres de J. Mascis, així com pel paregut de la seua veu folkie i sobretot perquè ell mateix es va encarregar de produir el disc. Més tard, Buffalo Tom van deixar arrere les seues influències més dures i es van convertir en una banda de pop amb majúscules a primers dels 90, capaç de tocar accelerats temes rockeros i boniques balades. El grup compost pel guitarrista/vocalista Bill Janovitz, el baixista/vocalista Chris Colbourn i el bateria Tom Maginnis, van començar a desenrotllar el seu estil amb el seu segon album Birdbrain, que va presentar moltes millores en la forma d'escriure les cançons. En 1992 van llançar Let Me Come Over, un disc unànimement aclamat per la crítica i que és molt rockero i melancòlic al mateix temps; molts dels seus temes van ser èxits en les ràdios americanes com les balades "Taillights fade" i "Porchlight" o un tema verdaderament arrebatador com és "I'm not there". De totes maneres (i com sol passar) l'album no va vendre molt, sempre van estar a l'ombra dels Posies, REM, Teenage Fanclub, Wilco i companyia que venien molt més. És estrany, perquè un grup que no venia res com Buffalo Tom, podien haver endurit el seu sò cap a altres terrenys més hard rockeros, ja que estava clar que els seus discos no els compraria ni Déu. De totes maneres, i encara que han editat quatre discos més, Let Me Come Over queda com la millor obra d'una de les millors bandes de pop de guitarres dels últims anys.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Mare meva, d'aquest disc no havíem parlat. Bé, no m'estenc molt. Com és norma habitual quan pas per aquí, estic d'acord en tot. Obra mestra dels 90, m'atrapa profundament aquest disc de Buffalo Tom. Abraçada.
quant de temps, buscaré el cd el cap de setmana per a recordar-lo. Gracies.
Publica un comentari a l'entrada