dilluns, 2 de setembre del 2013

FISH "Vigil in a wilderness of mirrors" (1989, EMI)

Si hi ha algun moment en què la carrera de Fish va poder haver sigut una continuació de la de Marillion de la primera època, va ser en este primer disc. Fish va conservar en este llançament, i pot ser en el segon disc, l'esperit de la música que havia fet amb els seus antics amics quan van gravar treballs tan bons com Clutching At Straws (1987), ultim disc de la primera etapa de Marillion, o del unic que es salva de la segona epoca, l'imprescindible Seasons End (1989), però que no van poder conservar en els seus següents treballs perdent tota la identitat que els va caracteritzar en els seus temps inicials per a convertir-se en una banda d'idees i esperit totalment distints; i també el final de Fish, un home que hui en dia no ha tingut més remei que per a poder realitzar una gira en condicions, oblidar-se de la seua extensa discografia en solitari i fer una gira (i corresponent doble cd) i tirar mà del cançoner de Marillion en forma del seu altre gran disc Misplaced Childhood (1985) revisitat.
Per a mi les dos parts van perdre, però almenys encara es podia rescatar algo de la carrera de Fish en solitari. En eixe sentit, Vígil In A Wilderness Of Mirrors és no sols un bon disc de Fish, sinó el millor de la seua carrera. Ací pot dir-se que va tirar el resto,  podem trobar quatre temes que són verdaderes meravelles: el tremend himne d'obertura “Vigil”, l'exquisita balada “Gentleman's excuses me”, la suite “Cliché”, l'esplendorosa “The company”, o “Family Bussiness”, que ha passat a ser un clàssic del seu repertori quasi a l'altura dels seus temes amb Marillion. Hi ha fins a un tema més comercial titulat “Big wedge”. Definitivament, Fish es mou molt millor pel rock progressiu més mainstream i per a tots els públics que no per un so més ortodox, com el millor Peter Gabriel, Fish se'ns mostra com un músic que compartix dos amors: el rock simfònic dels 70 i el pop de baixa intensitat.
En tot cas, un disc que no defraudarà a ningún seguidor de l'època de Marillion amb Fish de cantant.