dilluns, 20 de maig del 2013

THE SOUND "Shock of daylight" (1984, Statik)


El seu tercer treball All Fall Down (1982) va ser un disc fosc i anticomercial, per lo que WEA els va posar directament en el carrer... encara que també és veritat que la promoció que li van fer al disc va ser nul·la.
La banda va passar uns quants mesos reciclant-se i inclús pensant a deixar la música de manera definitiva, van ser quatre anys de treball sense cap fruit però, això sí, tenien l'aplaudiment generalitzat de la crítica i una legió de seguidors fidels. Després de negociacions amb diverses discogràfiques la banda va firmar amb la independent Statik, on també estaven gent com Chameleons o Echo & The Bunnymen. Amb un so totalment renovat editen en 1984 este MiniLP de sis cançons verdaderament brillants, és el disc en què Adrian Borland es mostra més romàntic i positiu inclús recorda a vegades als millors Roxy Music, damunt la producció de Pat Collier és neta amb una base rítmica, especialment el baix, plena de matisos i color, bona mostra d'açò són les seues (pera mi) dos millors cançons "Golden soldiers" molt en la llinea de Echo & The Bunnymen i "Dreams then plans" que conté un estribillo explosiu com un punyada a la panxa. De les altres quatre cançons destacar potser "Counting the days" que em recorda molt a Comsat Angel.
The Sound van portar la seua mala sort pràcticament fins al final, després de gravar un dels seus millors discos en 1987 Thunder Up i com sempre passar amb més pena que glòria, en 1991 mor vítima de SIDA el seu teclista Max Mayers i en 1999 i després de gravar set excel·lents treballs en solitari el seu líder Adrian Borland es tira a les vies d'un tren.
Ojo al video perque es de una actuació al mitic programa  La Edad De Oro que presentava Paloma Chamorro al 1984!!...

    

2 comentaris:

Juanjo Mestre ha dit...

No és el meu disc preferit de The Sound però amb aquesta banda només puc dir que quanta grandesa, i ja no dic res més. Abraçada.

àngel ha dit...

Amén Johnny...una banda gran i menys recoiniximent del q es mereixen..este disco pot ser q peque de massa mainstream i sense dubtes els primers son molt millors pero jo en quede amb este i sobretot amb el "olvidat" Thunder Up. Un abraç!!!