El que fora, i ho continua sent, líder d'un dels grups més influents i mai prou reconeguts grups de Nova York, Television, ha mantingut una carrera en solitari allunyada encara més de la comercialitat, editant fins a la data nou treballs que van des de les obres mestres Tom Verlaine (1979) i sobretot Cover (1984, encara l'escolte amb cassette), treballs d'encàrrec purament instrumentals Warm And Cool (1992) o este The Wonder que per a molts va suposar un pas en fals però del que jo continue disfrutant cada vegada que li pose l'agulla damunt, perquè ací tenim música càlida i sugestiva en "Pillow" i "Prayer", els puntetjos ja característics de Tom pels quals Vampire Weekend donarien un potosí en "August", cançons que es visten de color negre amb tocs inclús funk "Kaleidoscopin'", "Shimmer" i "Ancient Egypt", la bailonga "5 hours from Calais" i la perfecta cançó pop que es va extraure com a single "Stalingrad", tot això embellida per eixa singular i sincopada veu d'un artista que sempre ha estat i em tem que estarà, com deia el seu amic Reed, en el costat fosc de la vida. Gran Tom!!dilluns, 26 de juliol del 2010
TOM VERLAINE "The wonder" (1990, fontana)
El que fora, i ho continua sent, líder d'un dels grups més influents i mai prou reconeguts grups de Nova York, Television, ha mantingut una carrera en solitari allunyada encara més de la comercialitat, editant fins a la data nou treballs que van des de les obres mestres Tom Verlaine (1979) i sobretot Cover (1984, encara l'escolte amb cassette), treballs d'encàrrec purament instrumentals Warm And Cool (1992) o este The Wonder que per a molts va suposar un pas en fals però del que jo continue disfrutant cada vegada que li pose l'agulla damunt, perquè ací tenim música càlida i sugestiva en "Pillow" i "Prayer", els puntetjos ja característics de Tom pels quals Vampire Weekend donarien un potosí en "August", cançons que es visten de color negre amb tocs inclús funk "Kaleidoscopin'", "Shimmer" i "Ancient Egypt", la bailonga "5 hours from Calais" i la perfecta cançó pop que es va extraure com a single "Stalingrad", tot això embellida per eixa singular i sincopada veu d'un artista que sempre ha estat i em tem que estarà, com deia el seu amic Reed, en el costat fosc de la vida. Gran Tom!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Quant pugui vaig a escoltar-lo. Amb el que comptes m'atrau particularment. Ademés dels grans Television només controlo en solitari el seu primer àlbum. Salutacions a la terreta.
Publica un comentari a l'entrada