Avui ha mort Antonio Vega, sí avui, encara que a tots els que et trobes pel carrer et diguen que es veia vindre ja feia temps, ha sigut avui. I amb Antonio em passa el que no em passa amb molts músics i és que pareix que tota la vida ha estat ahí, és com eixe amic que no li prestes molta atenció però que saps que sempre esta ahí i és just quan desapareix quan et dónes compte de tota la seua importància.
Estava pensant quin disc sería el més representatiu de la seua carrera i la veritat és molt difícil, jo crec que Antonio era un músic de cançons no de discos. Està Nacha Pop, està Buena disposición, està Más Números Otras Letras, està Dibujos Animados (este va ser el primer que vaig tindre en casette i que encara conserve) i està per a mi el disc que millor ha envellit...El Momento, un disc que va ser gravat ja amb profundes desaveniencies entre els dos cosins Nacho i Antonio, amb Carlos Brookling al baig i amb diversos músics d'estudi com Carlos Nerea, Mike Herting o Nico Ramsden.
La música va obrint-se cada vegada més a nous sons i s'allunya del rock and roll bàsic i per primera vegada Antonio i Nacho componen el mateix nombre de temes, cinc cadascu, la dissolució es veia ja prop.
Obrin amb la lluminosa "No se acaban las calles" (Antonio), li seguix la desimboltura i exhibicionisme de "Vístete" (Nacho), "Desordenada habitación" (Antonio) és una de les seues joies amb una fràgil guitarra acústica, igual que "Persiguiendo sombras" (Antonio) o la gran "Puertas abiertas" (Antonio) que és una de què més guanyen amb el temps. Nacho encerta també de ple amb "Asustado estoy", "Lágrimas al suelo" i la intensa "Si esto fuera amor".
Per al final m'he deixat la que per a mi és la gran cançó de l'àlbum i potser de la seua carrera..."Lucha de gigantes", un tema que posa els pèls de punta, que cada vers és un torrent de sentiments. "Lucha de gigantes / convierte el aire en gas natural / un duelo salvaje advierte / lo cerca que ando de entrar / en un mundo descomunal / siento mi fragilidad...". La cançó va formar part de la banda sonora de Amores Perros (Alejandro Gonzalez Iñárritu, 2000).
Antonio va gravar set discos més en solitari amb cançons també memorables com "El sitio de mí recreo", "Tesoros", "Se dejaba llevar por tí", "Esperando nada", etc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada