El que fora, i ho continua sent, líder d'un dels grups més influents i mai prou reconeguts grups de Nova York, Television, ha mantingut una carrera en solitari allunyada encara més de la comercialitat, editant fins a la data nou treballs que van des de les obres mestres Tom Verlaine (1979) i sobretot Cover (1984, encara l'escolte amb cassette), treballs d'encàrrec purament instrumentals Warm And Cool (1992) o este The Wonder que per a molts va suposar un pas en fals però del que jo continue disfrutant cada vegada que li pose l'agulla damunt, perquè ací tenim música càlida i sugestiva en "Pillow" i "Prayer", els puntetjos ja característics de Tom pels quals Vampire Weekend donarien un potosí en "August", cançons que es visten de color negre amb tocs inclús funk "Kaleidoscopin'", "Shimmer" i "Ancient Egypt", la bailonga "5 hours from Calais" i la perfecta cançó pop que es va extraure com a single "Stalingrad", tot això embellida per eixa singular i sincopada veu d'un artista que sempre ha estat i em tem que estarà, com deia el seu amic Reed, en el costat fosc de la vida. Gran Tom!!dilluns, 26 de juliol del 2010
TOM VERLAINE "The wonder" (1990, fontana)
El que fora, i ho continua sent, líder d'un dels grups més influents i mai prou reconeguts grups de Nova York, Television, ha mantingut una carrera en solitari allunyada encara més de la comercialitat, editant fins a la data nou treballs que van des de les obres mestres Tom Verlaine (1979) i sobretot Cover (1984, encara l'escolte amb cassette), treballs d'encàrrec purament instrumentals Warm And Cool (1992) o este The Wonder que per a molts va suposar un pas en fals però del que jo continue disfrutant cada vegada que li pose l'agulla damunt, perquè ací tenim música càlida i sugestiva en "Pillow" i "Prayer", els puntetjos ja característics de Tom pels quals Vampire Weekend donarien un potosí en "August", cançons que es visten de color negre amb tocs inclús funk "Kaleidoscopin'", "Shimmer" i "Ancient Egypt", la bailonga "5 hours from Calais" i la perfecta cançó pop que es va extraure com a single "Stalingrad", tot això embellida per eixa singular i sincopada veu d'un artista que sempre ha estat i em tem que estarà, com deia el seu amic Reed, en el costat fosc de la vida. Gran Tom!!
diumenge, 18 de juliol del 2010
TODD RUNDGREN "Something/Anything?" (1972, BEARSVILLE)
Bon cantant, excel·lent compositor, gran pianista, enginyer i productor... tot açò i ademes fa meravelles a la guitarra... Que més li podem demanar a Todd Rundgren? I menys quan escoltem un dels seus millors treballs dels 70`s , ens referim a una de les seues tantes obres mestres: Something/Anything?
Todd és un mùsic nord-americà que es va dedicar (i es dedica) a ser un incansable experimentador de les diferents tècniques de grabaciò d'instruments, sempre va tindre al seu abast tota la tecnologìa punta per a fer-ho. Ademés és un gran rocker, d'eixos que aporten discos intel·ligents, va compondre, entre altres coses, el tema "Influencia (Influenza)" que després grabarìa Charly Garcìa en el seu disc homònim.
Des dels seus inicis amb la banda Nazz va demostrar una intel·ligència i intensitat creativa admirables, tant com solista com també amb el seu projecte paral·lel: la banda Utopia.
En este treball Todd obri tot un crisol de sons que recorren diferents estils rockeros, dividit en quatre parts, en les primeres tres toca tots els instruments. Descobrim grans compocisions com "I saw the light" (tema que va versionar Dinosaur Jr) amb tocs de bossa-nova, la genial melodìa a lo Stevie Wonder de "One more day (no word)" el salvatgisme de "Little red lights" i de "Black Marìa", la inspiradìsima i creixent "Torch song" o la nova versió de la gran "Hello it`s me" ja gravada en els temps de Nazz.
Todd critica als discos mal gravats i ens mostra els diferents sons que utilitza en estudi (en la part "Sounds of the studio"), tot açò ho col·loca a l'altura de subjectes com Phil Spector o Brian Wilson, que feien de l'estudi de grabaciòn un instrument màs.
La quarta part és la part executada amb banda, comença presentant les seues arrels o influències musicals i es passeja per boniques balades com "Dust in the wind" o bé en temes més rockeros com "Some folks is even wither than me".
La carrera de Todd seguix fins hui en dia adentranse en múltiples terrenys musicals, el pop, jazz, rhythm & blues, power pop, hard rock... Cada disc d'este home és una història i tota una aventura.
dimarts, 13 de juliol del 2010
THIN WHITE ROPE "In the spanish cave" (1988, DEMON RECORDS)
Estes besties pardes van ser un dels grups abanderats del que es va dir rock del desert junt amb Giant Sand, Green On Red o Naked Prey i al mateix temps influencia bàsica de gent com Come, Mark Lanegan o Afghan Whings, fundats en 1984 a Davis (Califòrnia) per Guy Kyser guitarrista i cantant de veu aspra i poderosa, Roger Kunkel a la guitarra, Kevin Staydohar al baig i Jozef Becker a la bateria.
En els seus nou anys d'existència van gravar sis excel·lents discos d'autèntic rock americà, In The Spanish Cave és el seu tercer treball, un disc que encara que no està a l'altura de la seua obra mestra Moonhead sí que conté tots els ingredients de la seua música, humor negre i ritme quasi rockabilly en la magnifica "Mr. Limpet", aires foscos i sinistres a "It's ok", "Red sun" i "Wand", cançons que en un món perfecte serien autèntics himnes com "Elsie crashed the party" o "July" i tot això embolicat a més en una portada que recorda molt a les dels seus adorats Grateful Dead.
En 1993 van gravar un tremend disc en directe titulat The One That Go Away per a donar carpetada al grup, a partir d'ací únicament la secció rítmica Kevin i Jozef han seguit en el món de la música com a components de la banda de Russ Tolman, True West.
dilluns, 5 de juliol del 2010
THAT PETROL EMOTION "Chemicrazy" (1989, Virgin)
Després de la desbandada de The Undertones Feargal Sharkey va decidir tirar pel camí del pop més "mainstream" i els germans John i Damian O'Neill junt amb un DJ de la zona cridat Reamann O'Gormain van formar una banda molt més combativa i inquieta inclús políticament (ja que ells eren de Derry, Irlanda del Nord i estaven radicalment en contra del l'ocupació britànica) anomenà That Petrol Emotion.
Chemicrazy va ser gravat en 1989 i va suposar un verdader canvi de registre, si en els seus dos millors discos Babble (1987) i End Of The Millennium Psychosis Blues (1988) el que predominaven era una perfecta mescla de funk, pop, guitarres afilades i inclús moments bailongos, en este disc donen un gir mirant als Estats Units (està produit per el gran Scott Litt) i prenen com referent a bandes com Wipers, Meat Puppets o Sonic Youth per adentrarse en terrenys prou més rockeros al mateix temps que van deixant de costat la seua vena política.
Com a temes més destacables estan "Another Day" amb una preciosa guitarra acústica, la ramoniana "Scum surfin'", la rabiosa "Abandon" i sobretot dos singles quasi perfectes "Hey Venus" que quasi pareix garage i "Sensitize" com el seu costat més pop.
En 1994 van gravar el seu últim àlbum titulat Fireproof per a dissoldre's després quasi al mateix temps que l'IRA abandonava la lluita armada.
dimecres, 30 de juny del 2010
10000 MANIACS "In my tribe" (1987, ELEKTRA)
In Mi Tribe és el primer disc d'una trilogia insuperable (després van arribar Blind Man´s Zoo i Our Time In Eden) i el segon d'una banda nascuda a Jamestown (New York) i formada pels músics Jerome Augustyniak, Robert Buck (germà de Peter Buck), Steve Gustafson, John Lombardo, Dennis Drew i la lletrista i magnífica vocalista Natalie Merchant, la seua música era una mescla perfecta del pop rock americà de l'època (REM, Game Theory, Concrete Blonde) amb uns textos molt currats i amb molta càrrega de profunditat.
En este disc, que per cert en l'època va ser un autèntica bomba a les collage-radios, s'entremesclen temes com l'abús als xiquets "What's the matter here" (una cançó que d'altra banda musicalment transmet molt bon rotllo), l'analfabetisme "Cherry tree", la guerra "Gun shy" o el medi ambient en un meravellós tema cantat a duo amb Michael Stipe (molt present en tots els seus discos) titulat "A campfire song", altres invitats de luxe van ser James Taylor i Linda Ronstant fent cors, temes destacables també van ser el single "Like the weather" i la versió que van fer del "Peace train" de Cat Stevens.
En 1999 van editar el seu últim album The Earth Pressed Flat i un any després va morir Robert Buck de càncer i van decidir separar-se. Natalie Merchant per la seua banda va emprendre una carrera en solitari amb sis discos editats i amb molt bones crítiques.
diumenge, 20 de juny del 2010
TEENAGE FANCLUB "Bandwagonesque" (1991, CREATION RECORDS)
1991 va ser l'any en què quatre escocesos publicaven una xicoteta obra mestra de pop lluminós i desenfadat, un disc replet de grans cançons que es convertiria en referència i disc de capçelera per a milers de persones, eixe disc s'anomenava Bandwagonesque.
Teenage Fanclub es van formar a Glasgow en 1989, Norman Blake, Raymond McGinley, Francis McDonald i Gerard Love eren quatre jóvens enamorats de la música dels Beatles sense massa experiència encara que Blake i MacDonald havien militat en uns novells BMX Bandits. Sense a penes mitjans el nou grup gravaria autofinançant-se el que seria el seu primer disc A Catholic Education on ja mostraven clarament cap a on es decantava el grup, un còctel de contagioses melodies i soroll salvatge directament importat de Sonic Youth.
En la seua musica de sempre han estat presents estes dos tendències, el soroll i la melodia, en A Catholic Education primava el primer, i posteriorment, sobretot a partir de Grand Prix el grup ha anat abandonant progressivament la seua faceta noise, Bandwagonesque és el disc que presenta les dos cares del grup, és el disc que millors cançons té i el disc amb mé soroll.
Sens dubte el seu principal referent són Big Star, igual que el grup d'Alex Chilton i Chris Bell, ells mai han ocultat la seua fixació per les melodies dels Beatles, i els dós grups s'han acostat a elles de manera semblant, pujant el volum de les seues guitarres i accelerant els ritmes, encara que els resultats han sigut prou diferents, “The concept”, l'increïble tema que obri el disc deu molt en la seua melodia a Big Star, però es separa molt en la intenció embrutar-la, afegint una distorsió senzillament genial, la jugada es remata en el segon tall, titulat “Satan” una breu dentada hard-core.
El disc conté una bona sèrie de temes a l'altura de “The concept”, melodies perfectes banyades en distorsió com “December”, “What you do to me”, “I don't know”, “Metall baby” o “Pet rock”, temes contagiosos, optimistes i brillants, on ja apareixia en tot el seu explendor la capacitat compositiva i interpretativa del grup comandat per un Norman Blake en estat de gràcia.
Anys después, en ple boom del noise-rock nord-americà, Teenage Fanclub van obtindre un merescut reconeixement i Bandwagonesque va obtindre l'estatus de disc referencial per a multitud de bandes que van tractar d'aproximar-se d'eixa forma tan particular al pop.
Hui en dia la banda, amb un sò molt mes net i professional continua entregant magnífics discos i oferint immillorables concerts, corrent-se entre els seus fans el rumor que són imbatibles, i jo done fe d'això.
dijous, 17 de juny del 2010
TANITA TIKARAM "Ancient heart" (1988, wea)
En 1988 una molt jove Tanita Tikaram irrompia amb Ancient Heart, a més de la seua joventut (19 anys), cridava l'atenció pel seu exotisme multicultural, havia nascut a Alemanya i els seus pares eren britànics amb ascendència asiàtica i la seua carrera musical començaria al Anglaterra, país on es va traslladar tota la seua família quan ella tenia 12 anys.
Tanita Tikaram es va convertir en una cara nova que mesclava pop i folk en un disc intimista, havia compost tots els temes de l'àlbum i anava acompanyada de músics de la talla de Rod Argent (The Zombies), el trompetista i teclista, Mark Isham; el veterà bateria de Mike + The Mechanics Peter Van Hook, el conegut folklorista irlandés Paul Brady i el destacat músic Brendan Croker, que havia treballat per a Eric Clapton i Mark Knopfler, amb tot açò no és res estrany que el disc fora un rotund èxit comercial.
El seu primer senzill va ser "Good tradition", probablement la seua cançó mes optimista encara que l'èxit internacional li arribaria amb "Twist in my sobriety" una balada trista i melancòlica difícil d'oblidar. "Cathedral song" va ser el seu tercer single, per a mi la seua millor cançó, un tema molt emocionant. El quart senzill, "World outside your window" apareixeria en 1989, just quan ja era àmpliament coneguda per ací. Si tenim en compte que Ancient Heart només tenia onze talls i que en l'era del vinil, normalment, la cara B del single estava ocupada per una altra cançó del mateix disc, Ancient Heart va ser tot un èxit en llançament de senzills, "He likes the sun", "Valentine Heart" i "Preyed Upon" són temes també altament recomanables, a pesar de no haver sigut singles.
A partir d'este disc i potser per la sobre saturació en el seu moment de cantautores més o menys recomanables li vaig perdre el rastre encara que ha estat editant sis treballs més, l'últim en 2005 titulat Sentimental.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)