diumenge, 19 de febrer del 2012

MY BLOODY VALENTINE "Isn´t anything" (1988, CREATION)

Es formen a Irlanda, al voltant del 85, tenien una formació prou diferent de la d'este disc i sonaven com una estranya mescla de Cramps, Damned o Sonic Youth.
Amb alguns canvis radicals dins de la banda, van determinar per al 87 la formació següent: Kevin Shields (guitarra, veu), Belinda Butcher (guitarra, veu), Debbie
Googe (baix) i Colm O'Ciosoig (bateria), formació que arribaria fins al final? dels seus dies.
Llancen dos E.P.'s, “Strawberry wine” i “Ecstasy”, que després els ajuntarien i editen el primer disc, Ecstasy & Wine, d'una línia molt més dolça i psicodèlica, entre els Jesus & Mary Chain, Spacemen 3 i Cocteau Twins.
En el 88 oferixen una enorme evolució amb el so peculiar shoegazer i neo psicodèlic i llançats per Creation Records, ens oferixen dos E.P.'s “You made me realise” i “Feed me with your kiss”, que servixen d'antesala per a este àlbum Isn't Anything.
És ací on Shields introduïx els experiments fets amb el seu Glide-guitar, temes elaborats i perfeccionistes: “Soft as Snow (but warm inside)”, “Lose my breath”, “No More sorry”, “Several girls galore”, “I can see it (but i can't feel it)”. Cançons que reflectixen les angusties i luxúries i una instrumentació irresistible, encara que si bé no està a l'altura de la seua autèntica obra mestra Loveless (1991) sí que va ser llançadera per a un grup irrepetible, que va obrir nous camins en el rock britànic i que desgraciadament pocs van seguir.

dilluns, 13 de febrer del 2012

MOSQUITOS "Revolución" (1990, TWINS)

Mosquitos es forma en la ciutat de Màlaga, amb una sèrie de músics procedents d'altres bandes, era a finals dels 80. Els membres van eren Francisco Rios, guitarra solista, Jose Abad, baix, Mario Paniagua, guitarra rítmica, Miguel Ruiz, bateria, i com a cantant i compositor, un personatge conegut amb el nom de Conde, i de nom real Francisco. Un personatge prou conegut per Andalucia sense molta sort i que ha estat en molts grups i altres activitats musicals (i està en això, a dia de hui).
Este disc conté 10 cançons, totes compostes per Conde, amb alguna col·laboració en alguna d'elles. Cançons amb bon so guitarrer (és el que mes destaca), encara que hi ha bones col·laboracions de músics de sessió, dels propis estudis de gravació. Ressaltant l'aportació amb teclat Hammond, de, John "Rabbit" Rundrick, de Mitt
Gammon, amb harmònica, Julian Littman, acordió, i Phil Manzanera amb guitarra i cors. Conté algun semi-hit, com "La rubia del bar", cançons prou resultones tambe i bones guitarres con "Revolución" , "Teatro" o "Lluvia tras el cristal" i poc més, tambe es pera lamentar la producció del mateix Phil Manzanera que no li fa cap de favor, sona molt light. Per a mi no estava a l'altura del Club De La Iguana, el seu primer Lp, disc molt més compacte en so.