dilluns, 28 de novembre del 2011

MALA RODRIGUEZ "Alevosia" (2003, UNIVERSAL)

Alevosía està gravat a Madrid i mesclat a Nova York, amb col·laboracions que resumixen el millor del rap espanyol. Amb descar, força i un llenguatge senzill i espontaneïtat... "La niña", per cert amb el seu video censurat, va ser l'avanç del disc, on reflectix la realitat social més crua i marginal de la nostra societat.
Però darrere dels seus temes i la veu que imprimix en ells, la producció va a càrrec de dos dels pesos pesats de l'hip-hop espanyol, Jotamayúscula i Supernafacho, que són part de la família de La Mala Rodríguez.
En esta ocasió ha comptat amb nombroses col·laboracions com la de Mr. T-CEE en la producció dels temes "Fuerza" i "Mamoneo" o la de Raimundo Amador en el tema "Alevosía".
Un total de catorze cançons, en el segon single "Lo fácil cae seguro", seguix rapetjant amb el seu característic estil sense cap vergonya davant la vida i les seues arrels del carrer com en "Jugadoras Jugadores"; tema que s'inclou en la pel·lícula Yo puta, una adaptació de la novel·la d'Isabel Pisano, o en "Amor y respeto", tema que tanca l'àlbum i que representa dos valors molt importants per a la cantant: "Són dos coses que no haurien de faltar mai, com el menjar; és el final del disc i al mateix temps algo amb què començar un nou treball. Sent el món amb molt de masclisme, molt de racisme i moltes merdes, però el hip hop és per al que visc, el que faig", diu La Mala.


dimecres, 16 de novembre del 2011

LOU REED "Rock 'n' Roll Animal" (1974, RCA)

Primer disc en viu de la carrera solista de Lou Reed. Va ser gravat en un show de 1973, en l'Acadèmia de Música "Howard Stein" (Nova York), l'edició original tenia cinc cançons: "Intro/Sweet Jane", "Heroin", "White Light/White Heat", "Lady Day", "Rock 'n' Roll", després, en les reedicions apareixerien dos temes més, sumats als cinc anteriors: "How Do You Think It Feels" i "Caroline Says I". Les cançons estan interpretades molt dinàmicament i inclús estan modificades respecte a les seues respectives versions d'estudi, una dada curiosa: en 1975 ix a la venda un altre disc en directe titulat Lou Reed Live, es cançons que conté són outtakes del mateix concert de Rock 'n' Roll Animal, que per qüestions comercials havien sigut relegades d'este últim.
Rock & Roll Animal em va fascinar completament, és totalment diferent de la majoria dels altres treballs de Lou. En primer lloc, les cançons són grandioses, inclou 4 grans cançons dels Velvet Underground; "Sweet Jane", "Heroin", "White Light /White Heat", i "Rock & Roll", conté també tres grans cançons de l'album Berlín; "Caroline says", "Lady Day" i "How do you think it feels". Cada cançó està feta a la perfecció, la introducció amb "Sweet Jane" és magistral, inclús pots escoltar Lou dir a l'audiència que callen antes de començar la cançó, "White Light/White Heat" és inclús més forta que l'original, "Lady Day" també és molt millor que la de Berlín i l'àlbum conclou amb una gran versió de "Rock & Roll", amb un sol de ritme funky en el centre del tema. L'efecte general de l'àlbum és increïble, et fa sentir-te com si estigueres presenciant el concert. Si eres un fan de Lou, t'agradarà molt este disco, per a mi és un dels treballs en viu més grans que hi haja hagut. Recomanat per a tot el món.


divendres, 4 de novembre del 2011

LIVING IN A BOX (1987, Chrysalis Records)

El grup britànic de pop-funk Living In A Box va viure el seu particular boom a la MTV l'any 1987 amb una cançó titulada com ells "Living in a box", curiosament i encara que a Anglaterra si que van tindre prou éxit, a la resta del mon eixe va ser el seu únic titul famós. Formats per Richard Darbyshire (veu i guitarra), Marcus Vere (sintetitzador) i Anthony Critchlow (bateria), eixe any i a arrel de l'èxit van aconseguir firmar per Chrysalis per a la gravació d'este primer disc on a mes del tema titular van editar dos singles mes "Love is the art" i "Scales of justice". Sens dubte van ser el típic producte artificiós ochentero, molt en l'ona de gent com Level 42, Spandau Ballet o ABC però sense arribar mai a l'altura d'estos, i afortunadament igual que van vindre se'n van anar perquè només van arribar a gravar un segon treball molt més prescindible. Encara que sempre és curiós recuperar estos curiosos artefactes per si es troba algo amagat que valga la pena, jo encara ho estic buscant.